La violència contra les dones comesa per homes està arribant a tals límits que ja no ens sorprenen les noticies „quasi diàries„ d´agressions sexuals, de xarxes d´explotació sexual o d´assassinats de dones. Assassinades per ser dones, amb aquesta premissa tan clara „fonamentada en una societat patriarcal on homes i dones no tenen els mateixos drets ni llibertats„ els homes masclistes segueixen considerant a les primeres de la seua propietat.

Hem tingut coneixement de les violacions en les festes de Sant Fermín, conegudes gràcies a un ajuntament còmplice de les associacions feministes, que ha realitzat una campanya contra les agressions sexistes. Si desgraciadament aquestes se segueixen produint, almenys tenim coneixement d´elles i les dones que han sigut objecte d´agressió han sabut i s´han atrevit a denunciar perquè s´han sentit enteses.

No tots els ajuntaments tenen la mateixa sensibilitat davant aquests temes. El dimarts en la localitat de Frigiliana (Màlaga) un home de 78 anys assassinava a la seua dona, Carmen, de 71. Com en la majoria dels casos, després es va suïcidar. Si la tragèdia no fóra suficient, si el dolor de l´entorn afectiu de Carmen no fóra bastant, l´ajuntament va fer públic un comunicat pel qual «convoca a tots els veïns a formar part del minut de silenci, que tindrà lloc demà dimecres, a les 12 h, a les portes de l´ajuntament, en senyal de respecte, duel i condolença per la pèrdua dels nostres veïns... Aprofitem aquesta nota per a tenir en el nostre record als nostres veïns, Antonio i Carmen, coneguts i volguts per tots, sumant-nos al dolor de la família en aquests moments tan difícils». Sembla una broma de mal gust o una equivocació, ficar en el mateix homenatge a la víctima i al botxí. I desgraciadament no és la primera vegada que ocorre aquest despropòsit. Ho vam poder veure també en la localitat de Serra fa temps, on quasi es va convertir a l´assassí en heroi.

I després volem que la violència masclista cesse. Com anem a avançar en la seua lluita, en la conscienciació social, quan des de les institucions es fan aquestes coses? És lícit que un ajuntament convoque un minut de silenci per a retre homenatge a assassí i assassinada? No vull ni puc posar-me en el lloc de de les persones que estimaven a Carmen. Al dolor i la rábia per la seua mort han d´afegir la ràbia d´un acte en el qual l´homenatjat és el seu assassí.

En les xarxes socials les denúncies s´estan succeint. Les contestacions per part de l´ajuntament són més vergonyoses encara: «Frigiliana és un poble de 3000 habitants en el qual tots ens coneixem, i les circumstàncies personals de tots són, pràcticament, de domini públic». Em pregunte perquè si tots (i imagine que també totes) es coneixen, i les seues circumstàncies personals són de domini públic, com no han sigut capaços d´evitar que Antonio „així es diu lassassí homenatjat„ haja acabat amb la vida de Carmen.

Altres contestacions deixen veure que la víctima estava malalta i l´assassí va decidir acabar amb la seua vida per a evitar-li sofriments. Tota una vida dedicada a cuidar a les persones dependentes i que se sàpia poques dones han decidit assassinar-les per a acabar amb el seu sofriment. O és que „com deia un dels comentaris„ ara resulta que es pretén justificar un assassinat com si parlàrem d´eutanàsia? El ple de l´ajuntament hauria de rectificar i que aquest despropòsit no servira perquè uns altres tingueren aquestes iniciatiatives. Una altra forma de violència contra les dones desde les institucions.