Com diu un proverbi valencianíssim, i perdoneu-me la cita que ni tan sols pretén ser erudita, «qui furta un ou, pot furtar un bou». Sé que es una afirmació discutible, però la porte a col·lació perquè estic fins més enllà de les meninges que es minimitzen corrupteles adduint que són de poca quantia. La corrupció no té valors relatius, sinó absoluts. Eres honrat o no ho eres. No es pot ser un poquet corrupte, de la mateixa manera que una dona no pot estar un poquet embarassada. L´escassa entitat del robatori no deu servir d´eixida d´emergència per escapolir-se i espolsar-se responsabilitats.

«Afecta la intel·ligència pensar que algú pot vendre´s per tres trages», va dir Rajoy quan el judici a Camps. «És ridícul» parlar de finançament del PP per «posar mil euros», repeteix Rita Barberà, al·ludint al pitufeo. Si la conducta d´un polític és punitiva, tant s´hi val si aquella és més o menys rellevant. Desconcerta la subestimació d´un delicte com si la seua nimietat el fes èticament menys reprovable. Ah, i no m´hi fique amb Echenique perquè pagar en negre és tan comú que, si la mamprenc amb els que el linxen sense mirar-se a l´espill, faig un llistat més llarg que el sumari de Gürtel.

I si hi han amors platònics, dilemes hamletians i menjars pantagruèlics, també hi ha polítics sanxopancistes. No m´incomoda la seua autocomplaença, sinó la frivolitat amb què la prodiguen. Bé, i ara faig una pregunta a l´aire: a qui creuen que m´estic referint? A un altre dirigent del PP? Puix no. Així que, després d´amollar-vos un què et pensaves, confesse: parle de Felipe González, que torna a fer de director que colpeja la batuta en el faristol cridant a executar al PSOE la partitura pro-Rajoy, «fins i tot si no s´ho mereix» (que és com descobrir l´ou de Colom). En fi, que al gerrot xinès l´importa un ou que al seu partit l´agafe un bou. Servituds d´un gerrot que no encaixa en la decoració del partit, i que els seus farien bé dipositant-lo al racó de qualsevol museu.