Amb independència del final de la crisi de govern hi ha algunes aspectes a tindre en compte. Si seguim la tònica del debat, si és que podem parlar de debat, puix es limita a la quiniela de amb qui cal pactar i de la necessitat d'un govern «estable», de poc haurà servit l'experiència. Tant la gent que deu prendre decisions partidistes com la del carrer, que som els ciutadans, estem en condicions de treure algunes conclusions que van més enllà de facilitar o no el govern de la dreta que representa el PP, i és que s' ha creat confusió, interessada òbviament, fent del problema una història al marge dels interessos en joc.

Hi frases que a força de repetir-les no es qüestionen, el missatge que es transmet es simple: o governa el president en funcions o noves eleccions. Ara s'han adonat que la complicitat del PSOE lis resulta necessària, sense reconèixer en cap moment que durant el seu mandat no s'ha dialogat amb cap opositor i menys encara amb el PSOE, s'ha governat de forma absolutista, doncs quina garantia hi ha que de governar de nou no continuarien fent-ho així? Al fons trobe que el PP ha descobert que el sistema necessita d'una esquerra moderada, dòcil i disposada a sacrificar-se en be del sistema, tesis en la que coincideixen els del lobby històric dels socialistes. Aquestos, pel seu costat, es debaten entre dos opcions, la de ser un element de canvi social o d'esdevenir una part més del sistema. El temps de les majories absolutes sembla ja un fet del passat, la perspectiva sembla ser un altra. Una abstenció tal com s'esta suscitant, quines perspectives de canvi pot obrir?

Per altra banda, els emergents han anat rectificant les postures inicials. Ciutadans ha actuat com era més que previsible: apostant pel continuisme. Els altres, els que pretenen representar la nova política, s'han anat adonant ja tard que l'arrogància i les previsions del sorpasso no eren el camí, això sí mantenen la coherència necessària. Hi ha doncs que reflexionar, s'imposa el respecte i l'entesa entre les esquerres, la moderada i la més ambiciosa. Cal fer molta tasca de conscienciació puix quan mestres es manifestem al carrer o en la lluita hi ha molta, moltísima més gent que resta a casa i vota en clau conservadora, fins i tot en contra dels seus interessos.

Les perspectives de canvi qualitatiu estan, doncs, una mica allunyades, i més quan les reformes legislatives tenen que passar per un Senat de domini de dreta. Assimilar aquesta realitat sense generar pessimisme o frustració, raonant o reflexionant, va ser més que convenient, tasca aquesta difícil quan s'han fet promeses i generat expectatives un tant irreals.