A la vista de les contradiccions entre el que prediquen el cardenal Cañizares i el papa Francesc, en matèries tan fonamentals com el paper de la dona en la societat i en l´Església, en els temes de la sexualitat i en tants d´altres, no és d´estranyar que tothom es pregunte com és possible. Mentre el papa predica l´amor al pròxim, dones i homosexuals inclosos, el famós cardenal manté que les dones mut i a la gàbia; que això de la igualtat de gènere és la destrucció del món, i que de diaconesses, ni parlar-ne. Sobre els gais i lesbianes, no cal ni dir per on van les divergències.

Cañizares, a qui rebategí així per la seua actitud contra l´ús del valencià, no té atura en els seus exabruptes. En l´arenga del dia de la Mare de Déu d´agost, incità a la rebel·lió dels catòlics contra les lleis i contra el govern. Són molt importants les repercussions polítiques de les seues paraules, perquè tenen o poden tindre una influència negativa en les consciències i influir en les conductes socials i fer-les esdevenir antisocials. De fet, a Polònia, Cañizares ha estat aclamat pels joves catoliquets de tot el món, per la seua actitud integrista, potser de les més ultramuntanes en el catolicisme actual.

Hi ha també motius perquè opinem que si algú no pot fer política contra les lleis de l´Estat, són els jerarques catòlics que viuen a expenses de les dotacions pressupostàries, les subvencions i les exempcions fiscals. No m´explique per quina raó no s´esmena la irregular situació de la jerarquia catòlica i s´acaba amb els privilegis de què fan ús i abusen.

L´Estat ha d´ésser aconfessional, segons la Constitució. Per molta gent inscrita als llibres parroquials, en realitat els catòlics practicants són una minoria, perquè la majoria sols ho són pel folklore familiar i social; o han deixat d´ésser creients. També hi ha els devots d´altres religions i sectes. I sobre tot hi som els agnòstics i ateus. Per tant, cap religió no pot tenir privilegis i qui vulga apuntar-se a alguna, que s´ho pague.

Tornant a la línia bíblica i acceptant la hipòtesi que al darrere dels bisbes hi ha el mateix Esperit Sant, la pregunta que s´han de fer els creients és: per què hi ha tantes contradiccions entre uns bisbes i altres? Per què tantes contradiccions entre les idees que llancen des de les trones uns i altres? A qui han d´obeir, doncs, al papa o a Cañizares?

Per a evitar desviacions i males interpretacions, al Vaticà, on sempre han practicat el control més estricte, el papa ha creat una comissió paritària (tres homes i tres dones) que ha d´estudiar l´accés de la dona al diaconat. Sembla que les dones ja no seran esclaves de ningú, com vol Cañizares. Al front ha nomenat un jesuïta manacorí, l´arquebisbe Lluís Francesc Ladaria, que aviat faran cardenal. Potser, doncs, que Cañizares, i altres bisbes integristes, tenen els dies comptats per a anatemitzar ningú, incitar a l´odi i donar escàndols.