L´acord entre las Mareas i Podemos ha generat alguns comentaris que l´han qualificat com una renuncia de l´opció política esmentada en segon terme. Al meu entendre, tal qualificació evidencia que hi ha molta gent que no s´en ha adonat, o no vol adonar-se, del procés que tenim al davant en experimentació o recerca, que no és altre que la práctica de noves formes de constitució i d´expressió de voluntat política.
L´actual crisi de govern a Espanya és resultat també d´una crisi de la representació que ha dominat la postguerra europea. El sistema de partit competitiu amb capacitat de grans majories i que representa interessos unificats, ha entrat en crisi a conseqüència del creixent protagonisme de nous moviments socials que no troben expressió ni en la dreta ni en la socialdemocràcia. A nivell de pensament, el fenómen ha estat objecte de prou anàlisis; recentment, en un interessant llibre (La política en tiempos de indignación) Daniel Innerarty plantejava l´incertitud, desconfiança i indignació envers el model democràtic vigent. En un lúcid article a la revista Debats fa anys, Claus Offe constava l´aparició de noves formes de constitució de la voluntat política per tal de generar un bloc alternatiu.
Les situacions que vivim, producte de l´indignació i el desencís, no es resolen en un laboratori, sinó es donen encara amb restes de la vella política i d´altres que responen una noves forma de fer. L´interpretació que alguns fem del que ha passat a Galicia es situaria en eixe punt, en una barreja de sentiments emergents, reivindicatius, d´indignació, i d´identitat, que busquen expressió política dins del sistema electoral i jurídic conservador. Podemos ha fet allò que tocava fer: impulsar una marca nova, las Mareas, que no respon a un esquema de partit tradicional competitiu, apostant per la confluència. Al nostre cas, i des de la perspectiva que jo defensaria, A la Valenciana „on s´han ingrat Esquerra Unida i Compromís„ tot que és resultat d´urgències electorals, seria l´equivalent.
Hi ha doncs controvèrsia entre la vella i la que vol ser nova política, entre el sistema i el bloc alternatiu, dins del qual coexisteixen des de moviments de signe social, identitàri, de classe, de sexe i opcions polítiques amb programa més ample. Es tracta de donar via a nous drets que gent vol veure fer realitat (d´habitatge per exemple) amb altres components emancipadors i de benestar social.
