Els comiats de personatges especials arriben sense avisar. Ens trobem sense paraules. Sols en queda improvisar-les des dels sentiments i amb la idea que descriure tot el que ha suposat una persona és impossible de plasmar-ho en unes poques línies. En un dia de festa sense fer soroll se´n va un dels filòlegs que ha treballat silenciosament estos darrers anys per normalitzar el valencià com a llengua vehicular i normalitzada del nostre poble. Els treballs publicats al Levante-EMV i els nombrosos articles i investigacions escrits aval·len la seua positiva tasca. Però, lluny de quedar-me sols en eixe digne i gran treball, els quals altres articulistes de segur detallaran millor, em quede amb la idea que tenia Josep Lluís Doménech d´aprofundir l´ús social de la nostra llengua en tots els àmbits i el repte que es plantejava perquè la convivència lingüística entre els valencians i valencianes s´intensificara cada vegada més. No és casual el fet que fóra acadèmic ni la seua actitud conciliadora des de la institució. Tampoc no ho és l´actitud que des d´allí i des d´unes altres entitats ha tingut per a potenciar la cultura popular, espai on també es considerava s´ubicava una part destacada de la nostra riquesa lingüística. Cal recordar el seu suport al fenomen festiu, als jocs populars i a les tradicions. Entenia i se sentia pròxim a la literatura fallera. Va col·laborar en llibrets. Vaig tindre la sort de compartir amb ell el fet de ser jurat del concurs de llibrets fallers de la Generalitat. Vam descobrir junts tot el que aporta una publicació fallera.
Però el perfil de Doménech va més enllà. Va atrevir-se no sols a ser cronista, càrrec que estimava, sinó a participar de la Junta Directiva dels Cronistes del Regne de València. Des d´eixa posició va col·laborar en adaptar l´entitat als nous temps i va fer un important treball. Recorde els raonaments conjunts i les reflexions compartides al voltant del món dels cronistes i del futur que li havíem de donar. Considere que els cronistes amb ell tenim un gran deute pel seu brillant pas per la Junta Directiva de la nostra entitat. En concret, i pel que fa a la meua comarca, recorde com va viure amb alegria la creació del Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre, a les reunions del qual ens havia promés una visita, quan li fóra possible. Sabia de les nostres activitats i ens feia compartir les seues. En este moment tinc present les línies que ens va dedicar: «Per a una persona com la que vos escriu que ha dedicat tota la seua vida a treballar per la cultura del poble valencià, des de tots els àmbits, també com a cronista oficial local, em resulta molt satisfactori que un grup de cronistes intercanvien projectes d´investigació i d´estudi. És una passa més a la de la tasca que cada cronista fa en el seu poble, ja que suposa treball en equip, molt més enriquidor i, a més, amb més dificultats per a superar els múltiples esculls que ens anem trobant pel camí.Vos anime a continuar el vostre enriquidor treball posant-me, com sempre, a la vostra disposició per si de cas en alguna cosa vos puc ajudar i poder treballar conjuntament».
En definitiva tres aspectes han definit de manera clau la seua existència: la llengua, la cultura popular i el món dels cronistes. Josep Lluís transitava per un camí en el qual encara li quedava molt a realitzar. Mantenia intacta les seues forces per continuar fent pel valencià en positiu i sempre sumant. Així que el seu comiat ha sorprés i deixarà un buit gran entre els filòlegs, acadèmics, el món de la cultura i els cronistes. Hi ha persones que no se´n van. Josep Lluís n´és una. Tot el que va fer quedarà i serà esperó de futur. Com ell em deia en més d´una ocasió «Anem Fent». Així continuarem. Descanse en pau.
