A ver cuánto tarda la caverna en resumir la comparecencia de Pedro Sánchez con un "PDR no utiliza el transporte público"» va tuitejar un tal Arezno en saber que l´exsecretari general iniciarà en València la reconquista del PSOE. Sumant-se de seguida a la festa Lucía Taboada amb el tuit «Cierra paso Despeñaperros». Dos piulades que, tot i la seua dissemblança, guarden paral·lelisme, ja que retraten els grans enemics de Sánchez: la descarada unitat editorial dels mitjans de comunicació, que el satanitzen desbocats com els cavalls de l´Apocalipsi, i Susana Díaz com a cap visible d´aquells que l´han desnonat com a líder interpretant el paper de salvadors de la pàtria, quan és ben sabut que el que cal és salvar-se dels salvadors. Vaja, que amb enemics tan implacables, és impossible no sentir simpatia per Sánchez.
S´equivoquen aquells que diuen que els ciutadans no estem interessats en la vida interna dels partits. Si com demostren els índex d´audiència, estem pendents dia a dia de les disputes dels col·laboradors de Sálvame „del pique de Lydia Lozano amb Belén Esteban, de la crítica de Mila Ximénez a Terelu Campos, o dels menyspreus de Kiko Matamoros a Karmele Marchante„ ¿com no ens havien d´interessar els retrets de Rodríguez Ibarra al PSC, o de Javier Lambán a Pedro Sánchez?
En espera que el fum de la batalla interna es dissipe i puguem contar les baixes, el PSOE ha gastat més energies atacant a Sánchez que fent oposició a Mariano Rajoy. El temps dirà si Sánchez torna a ser la clau de volta dels socialistes i aquests la dovella central de l´arc opositor. Després de l´amotinament dels oficials de la Bounty, el futur del PSOE navega proa cap a ninguna part com la goleta de l´holandès errant. Sortosament, com li vaig dir via Facebook a un amic socialista de pedra picada (Joan H. Hernández): si el PSOE és encara una marca amb valor electoral no és pels seus líders tribals, sinó per la militància a la qual se li pot aplicar allò de »Quin bon vassall si hi hagués bon senyor!».
