No fa falta ser molt especialista per a reconèixer que la lectura en valencià malauradament no gaudeix de bona salut. A les llibreries vegem als aparadors molts llibres en valencià, més que mai, però no hi trobem massa lectors disposats a llegir en valencià. La situació del llibre valencià és dramàtica. De tota Espanya, la nostra comunitat és l´única on descendeix el nombre de lectors en la llengua vernacla. Estimar i valorar la lectura és cultura, llibertat i capacitat de tenir esperit crític. La majoria de valencians lligen en valencià durant el període escolar o universitari. Desgraciadament, poc a poc, deixen d´exercitar la lectura en valencià per la qual cosa promoure-la hauria de ser un objectiu de tots, intentant que siguem lectors per convicció i no per obligació. El valencià és una llengua que ens va deixar autèntiques joies literàries. Llegir amb un llapis en la mà i un paper per anotar el vocabulari que desconeguem i endinsar-nos en una novel·la, en un temps diferent o en reflexions personals, és un plaer.
Passejant per la literatura valenciana podríem enamorar-nos llegint a Ausiàs March, el nostre gran príncep de les lletres valencianes. En els seus versos descobrirem que l´amor sempre ha segut un tema passional ple de conflictes. S´adonarem que el món és molt difícil de comprendre. Sense abandonar la gran època daurada de la literatura valenciana podríem llegir una versió original o qualsevol de les adaptacions del Tirant lo Blanch, una de les millors obres que s´han escrit. Qui s´atrevisca amb ella descobrirà el món cavalleresc però també la moda del segle XV, les tècniques militars o la psicologia de les dones. Entendrà el gran impacte que va tenir al món occidental la Caiguda de Constantinoble en mans dels turcs en 1453, fet històric que podríem equiparar a la caiguda de les Torres Bessones o del Mur de Berlín. El lector del Tirant descobrirà una moderna visió de l´amor per al temps en què es va escriure, 1460. L´edat de la parella d´enamorats sorprendrà poderosament, Tirant vint anys i Carmesina catorze anys. Qui vulga conèixer un dels vaticinis certs que es van fer de la ciutat de València haurà de llegir l´obra.
Avançant en el temps podríem llegir el cançoner Flor d´enamorats (XVI), de Joan de Timoneda, on els amants obtindran consells interessants; ens demostrarà que l´amor entra pels ulls, pot canviar a les persones i que el millor consell és no voler a qui no puga estimar. Donant un salt prou gran podem explorar a Carles Salvador, poeta avantguardista. Fruirem amb poemes que tracten de la I Guerra Mundial o composicions curtes que parlen d´un refresc o d´un rellotge. Coneixerem els diversos significats de la lluna. Si volem reconstruir la València de postguerra haurem de llegir la poesia de Vicent Andrés Estellés. Es impossible no sentir amor cap al poble valencià després de llegir el poeta burjassoter. Si ens interessa més el gènere narratiu tenim a l´abast gran quantitat d´obres de gènere que, de bon grat, es van escriure des dels anys huitanta fins a l´actualitat. Si preferim la literatura d´idees recorrerem a Joan Fuster o a Joan Francesc Mira.
Anime els lectors que acudisquen a qualsevol llibreria o biblioteca i rescaten de les prestatgeries els llibres que els estan esperant a senalles.
