Si la violència contra les dones ocupa més espai en els informatius no es deu a la conscienciació social, sinó a l´escalada d´aquesta barbàrie que es comet dia a dia contra més de la meitat de la població, les dones.

Una violència estructural que està profundament arrelada en la societat patriarcal, fonament de les relacions de poder de l´home cap a la dona. Aquesta violència està present a tot el món. La diferència entre uns i uns altres països està en l´interès dels governs en la lluita contra ella o en la seua permissivitat i falta de polítiques d´igualtat.

En l´Estat espanyol el terrorisme masclista causa més morts que uns altres. Més de vuit-centes víctimes en tretze anys. I açò només relatiu a les dones assassinades per les seues parelles o exparelles. Fora de les estadístiques queden totes les altres, encara que totes han estat assassinades pel fet de ser dones.

Fins hui són 82 les assassinades a l´Estat espanyol, 8 al País Valencià. Cal no oblidar que les violències contra les dones, no només no cessen, sinó que cada vegada són més cruentes i comencen a edats més primerenques. Davant de la contínua i persistent criminalització de les dones que sofreixen violència sexual, hem d´exigir el nostre dret a eixir al carrer sense por, a l´hora que vulguem i vestides com ens vinga de gust.

Hem d´estar vigilants i denunciar tota discriminació laboral o econòmica per ser dones o la feminització de la pobresa. Reivindicar que la salut de les dones siga tractada amb perspectiva de gènere, que es promoguen polítiques de promoció de la salut des de diversos enfocaments, la necessitat de prendre mesures legislatives, fiscals, i canvis organitzatius que donen la resposta adequada a les dones.

La història del feminisme és la lluita de les dones per a la concessió o recuperació de drets, arrabatats pel patriarcat. Lluny de doblegar-nos, ens hem unit per lluitar pels nostres drets i ens hem mobilitzat i alçat per dir: «Ja n´hi ha prou».

Però el patriarcat segueix intentant mantindre la seua hegemonia i poder. De fet, tant és així, que ha obert nous fronts de contesa que busquen l´enfrontament entre els grups de dones, com ara, la regulació de la prostitució „i no la seua abolició„ o la maternitat subrogada, més coneguda com els ventres de lloguer.

Els moviments feministes, i les dones en general, hem d´estar atentes i tindre present allò que ens uneix: la lluita contra el patriarcat, el masclisme i la cerca de la igualtat, sense oblidar que encara tenim molt de camí per recórrer. No hem d´abaixar la guàrdia davant els feminicidis, les agressions sexuals, les discriminacions i invisibilitzacions i una llarga llista de violències masclistes.

Hem d´exigir dels governs que les violències contra les dones siguen considerades una qüestió d´Estat, amb mesures urgents, amb pressupost escaient. Un vertader compromís que ha de passar també per l´exigència del rebuig de la societat davant qualsevol agressió contra les dones. Continuarem en lluita perquè volem una vida sense violències, el nostre dret.