«Hola, sóc Fran Ferri i vull ser un home de veritat». Si has entès esta frase com un sobtat desig de canviar la meua orientació sexual i passar-me a l´heterosexualitat normativa, no et preocupes. No és culpa teua. Portem massa segles confonent conceptes i entenent la masculinitat i la feminitat com a conceptes tancats, motles on, si tens sort, encaixes, i sinó, has d´intentar encaixar. Evidentment, no és el cas. Una vegada assumeixes la teua llibertat per estimar a qui vulgues i mostrar-te tal com eres, no n´hi ha volta enrere. Ser lliure és massa bonic com per a renunciar-hi.
Un home de veritat és el lema de la campanya que la Generalitat ha llançat enguany per commemorar el 25 de Novembre, Dia internacional per l´eliminació de la violència contra les dones. Un lema provocador que posa el focus en la meitat de la població que, pel simple fet de ser reconeguts com a homes, no patim ni l´escletxa salarial ni tornem a casa amb por, ni hem d´avisar les nostres amigues que estem bé en entrar per la porta. Tampoc engrossem les llistes d´assassinades per les seues parelles, ni hem de dissimular les blaüres que ens deixa pel cos qui pensàvem que era l´amor de la nostra vida.
És evident que no ser víctimes de la violència masclista tampoc ens converteix, automàticament, a tots els homes en culpables o còmplices. Crec que, com a mínim, qui manté això és poc útil a la lluita per la igualtat. Entenc que, per contra, l´objectiu de posar el focus en els homes, tant en els que abanderen un masclisme violent com els que fan gala d´un masclisme practicant, ha de servir-nos a la resta d´homes per a empoderar-nos i formar part de la lluita per una societat on s´acabe tota discriminació, especialment aquella que pateix la meitat de la població. Que se´ns faça insuportable viure en una societat tan injusta amb les nostres amigues, mares o conegudes. Que de la indignació passem a l´acció, i amb la nostra acció construïm un futur amb veritable llibertat, un futur on les dones no tinguen la necessitat de ser valentes i puguen ser, senzillament, lliures.
Als qui patim o hem patit la discriminació per ser com som, eixa crida a l´acció és encara més clara. Perquè totes les lluites per una societat amb drets per a tot el món acaba sent la mateixa lluita, la lluita per la nostra llibertat com a persones. Per això, esta setmana els homes valencians tenim l´ocasió de mirar-nos a l´espill i dir-nos a la cara: vull ser un home de veritat. Un home que no mire cap a un altre lloc quan som testimonis de la injustícia, sinó que es rebel·le amb ràbia contra la violència masclista. Un home de veritat que treballe per abandonar els seus privilegis i per començar a construir, juntes, un futur d´igualtat.
Sóc Fran Ferri i vull ser un home de veritat. Un home feminista. sense violències, el nostre dret.
