Sols la contemplació de la natura durant uns instants produeix canvis psicològics, emocionals i fisiològics a les persones. Ja al segle XIX, molts hospitals d´Amèrica i Europa es dissenyaven envoltats de jardins, es considerava la dimensió emocional com una estratègia més del projecte. Actualment, són nombroses les investigacions que corroboren els beneficis de la vegetació en el nostre entorn i en la millora de la qualitat de vida. A més, la presència de partícules fines de la contaminació atmosfèrica afecta al desenvolupament cognitiu dels infants. ¿No creieu que hauria de ser suficient motiu per a imposar normes de control ambiental més estrictes a les nostres ciutats?
La proximitat i la intensitat del trànsit rodat és un dels factors més importants per a determinar la contaminació de dins i fora de les escoles. Aquells centres que tenen zones verdes properes milloren significativament la qualitat de l´aire. Si la vegetació té la capacitat de depurar l´ambient i millorar el rendiment escolar dels nostres infants, així com la seua capacitat de concentració, ¿no hauria de ser un bon motiu per a dissenyar i ubicar millor els nostres centres educatius?
L´OMS recomana entre 10 i 15 m2 per persona en zones verdes públiques, però a València ens trobem per baix d´eixe llindar, uns 6 m2. Més enllà de les necessitats urbanístiques, estètiques i socials, no podem sols pensar en la quantitat de les zones verdes que disposem sinó també en la qualitat d´estes, dels plans i programes de gestió. Un exemple el tenim al barri del Botànic: gràcies a la proximitat del Jardí del Túria, del propi Jardí Botànic o del Jardí de les Hespèrides, les xifres resulten superiors a les d´altres barris, però ¿són tots ells accessibles pels ciutadans?
Cal insistir en la pacificació de l´espai públic, potenciant les zones per a vianants i bicicletes, així com l´ús del transport públic. La reducció de les emissions de gasos resulta una prioritat per a la salut de les persones i del planeta. Cal buscar dissenys i gestió del verd més ajustats a la nostra realitat geogràfica i ambiental, també amb les característiques sociològiques (parcs de diferents escales, urbans, periurbans, molt utilitzats...). Cal plantejar-se una jardineria diferenciada, jardineria urbana sostenible o ecològica, per a poder incidir ambientalment a través d´un verd més adaptat a les característiques pròpies de cada ciutat.
Establir unes noves pautes de gestió, unes rutines més sostenibles ajudaran a garantir esta nova manera de plasmar la vegetació a les ciutats. Creant estratègies d´estalvi d´aigua, regs més eficients, ús de terres adequades, control de plagues i malures, cap a les noves regles de la jardineria ecològica. Amb manteniments més suaus, diversificant els estrats arbustius i entapissants.
Substituint les gespes d´alt consum per plantes cespitoses de clima càlid, per donar lloc a espais més rústics, que trenquen amb els conceptes estètics de la jardineria tradicional. Fent ús de bones pràctiques, per anar eliminant gradualment els tractaments fitosanitaris químics en zones urbanes.
En març del 2014, l´OMS va classificar l´herbicida glifosfat, el més emprat al món i les ciutats per combatre les herbes adventícies, com «probable cancerigen». Esta preocupació per la salut i el medi ambient ha generat que moltes ciutats hagen legislat i iniciat de forma progressiva la lluita contra l´ús de pesticides. Recentment, el parlament francès ha aprovat una llei que prohibeix l´ús de pesticides en espais verds, boscos i zones de passeig públics a partir del 2020, i en jardins privats al 2022.
Un exemple d´altra manera de fer el trobem a Nantes, que s´ha convertit en la ciutat francesa que deixa créixer les plantes silvestres per a reduir en un 97 % l´ús de pesticides, convertint les males en bones herbes. Les plantes silvestres creixen entre les llambordes de la ciutat ajudant a filtrar l´aigua, disminuir l´erosió de pluvials i controlar la pol·lució.
Una altra manera de viure i entendre les urbs és possible. Incidint en els ecosistemes existents i els processos ecològics naturals. Potenciant les infraestructures verdes urbanes i periurbanes, augmentant la quantitat i qualitat de les zones verdes; sols així millorarem la qualitat ambiental, en definitiva, guanyarem salut.
