questa commemoració és, en definitiva, un toc d'atenció a la desigualtat existent en aquesta matèria. Vol ressaltar l'escletxa salarial del mercat laboral per a retribuir el mateix treball depenent que qui ho exerceix siga home o siga dona.

Així, segons l'última Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE de 2014, la diferència de la mitjana salarial anual entre homes i dones en la Comunitat Valenciana es situa en un 25% (en l'àmbit de l'Estat se situa en un 23%).

Açò significa que les dones van percebre a l'any, de mitjana, quasi 6.000 euros menys que els homes. Una diferència que a més, redueix les cotitzacions i per tant les seues pensions futures.

Com sabem, aquesta escletxa salarial s'ha vist agreujada en els últims anys a causa de la crisi, i les polítiques aplicades i canvis legislatius en el mercat laboral, basades en l'austeritat , passant per damunt de la cohesió social.

En aquest sentit, l'augment de la diferència de sou entre homes i dones també cal atribuir-la a les retallades salarials, i a l'augment dels treballs a temps parcial, sobretot entre les dones.

Les mesures adoptades a l'Estat espanyol front a la crisi, han perjudicat especialment a les dones. Mentre en la major part dels països de la UE s'ha reduït l'escletxa salarial entre dones i homes, a Espanya continua estancada.

Les diferències de gènere i les discriminacions de les dones respecte als homes es situa en diferents àmbits (ocupació, tipus de contracte, pensions, responsabilitats familiars, etc.); i més enllà de factors estructurals, la discriminació té la seua arrel més profunda en la inferior valoració que socialment s'atribueix al paper de les dones i que es reflecteix en la infravaloració del seu treball i en la menor retribució que perceben per aquest motiu.

A banda de cobrar menys i de tindre pitjors faenes pel fet de ser dones, és important ressaltar que, a més a més, els homes estan a hores d'ara en dèficit respecte a les dones en les tasques de treball domèstic i de cures, la qual cosa té importants efectes. Per una part, en la disponibilitat de les dones per a participar en el mercat de treball en condicions d'igualtat (on es genera l'escletxa salarial), i per altra part, en la possibilitat de participar en els assumptes públics i tenir temps propi per a la mateixa autorealització (fam de temps).

Per açò, per a eliminar les resistències d'aquest sistema cal que existisca voluntat política per a adoptar mesures eficaces.

Enfront de aquesta realitat la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, al costat del Servef, l 'Ivace i l'Invassat, i atenent al seu compromís amb el principi d'igualtat efectiva entre dones i homes i contra la discriminació salarial de gènere, ha establert clàusules socials en els plecs de condicions dels contractes i en les bases reguladores d'ajudes i subvencions, atenent al principi de promoció de la igualtat de gènere i a l'accés de les dones al món laboral en igualtat de condicions.

Així mateix la Conselleria enguany destinarà 11,5 milions d'euros en les seues polítiques actives d'ocupació de qualitat amb perspectiva de gènere.

D'altra banda, també és novetat en 2107, la creació d'una Càtedra orientada al coneixement i difusió d'economia feminista, a través d'activitats formatives, culturals i d'investigació, en col·laboració amb la Universitat de València.

És necessari un compromís real amb la igualtat per part de l'empresariat, agents socials i Administració i la mateixa Societat, per posar fi a la discriminació laboral de les dones, fomentar la co-responsabilitat en el repartiment del treball domèstic i de cura de les persones, donant-li major valor a l'exercici del rol de cures. També eradicar els estereotips que impedeixen la plena incorporació de les dones al món laboral, per tal de contribuir al tancament de les diferències de gènere.