Per fi, després de quasi dos anys, podem contemplar la primera iniciativa legal inspirada en l´acord del Botànic, que incidix en la funció i ús social que ha de tindre la vivenda. Puc coincidir en la prioritat social de l´assumpte, però mai en les solucions plantejades.

L´expropiació temporal de l´ús de la vivenda no és un tema nou. Ve de la mà d´un altre Govern socialista. Eixes mesures, al igual que les iniciatives autonòmiques que els van seguir estan suspeses pel Tribunal Constitucional, degut a les importants dubtes legals que susciten.

Tampoc és esta la primera llei antideshaucios, per molt que duga l´aprobació de la PAH. Cal recordar que va ser el Govern de Mariano Rajoy qui en 2013, en moments de molta cruesa social, va aprovar una llei per protegir els hipotecats. Una llei que ja definia l´especial vulnerabilitat, i obligava els bancs a negociar, limitant els excessos del mercat i afavorint el lloguer social davant el fenomen dels desallotjaments. Per si no fóra poc, dos anys més tard, va aprovar la llei de segona oportunitat o de fallida de les persones, on els rescatats eres homes i dones com cualquiera de nosatres.

Per això les proclames laudatories amb què ha estat rebuda la primera llei del Botànic no mereixen ser tals. Anticipa una conflictivitat oberta amb el Govern d´Espanya, que ja ha deixat clar que no va a transigir amb integrar el contingut essencial de propietat de l´habitatge, a partir de les competències sectorials en habitatge o urbanisme. Com tampoc sembla evident que un Govern autonòmic puga legislar respecte del que es pot entendre com habitatge deshabitat a partir d´un sistema de presumpcions legals i indicis probatoris que posen en dubte la mateixa presumpció d´innocència constitucionalment reconeguda. Per no dir de la incidència de la nova regulació en la legislació estatal que disciplinen el sistema d´execució hipotecària.

Finalment, la norma es grosserament intervencionista. No només controlant els preus màxims de les rendes de lloguer suplantant al mercat i trencant un mon de confiança mutua, sino imposant noves obligacions financeres als qui participen en els processos d´execució de les garanties hipotecàries, posant així en risc tot el sistema hipotecari espanyol. Sols hiá que recordar que en la llei d´arrendaments urbans que va aprovar Franco en la dècada dels 50 ja es parlaba de ocupar vivendes deshabitades, aixi que ni en açò han sigut originals al recolzar-se en antecedents autoritaris, com també feia Chaves a Veneçuela i continua fent el seu mal aprenent Maduro que tot el que es pareix bé ho expropien a major glòria de la ruïna del pais.