La Justícia pot ser enrevessada, pot ser parcial, pot ser tardana, pot ser desigual i pot ser injusta. Però reconeixeran que és una cosa per demés ser totes les cinc coses alhora. Ho estem veient: la llei en Espanya està pensada per a castigar els furtagallines que assalten un corral per donar de menjar els fills, però no per a condemnar els grans defraudadors. Així que la justícia és manifestament millorable. Vaja, que si el sistema judicial fóra una finca, caldria expropiar-la i deixar-la en mans dels vells gitanos, que tenen fama reconeguda d´administrar la justícia més justa i també més ràpida, ja que no toleren pressions ni són de receptar Dormicum als casos.

La bona qüestió és que les sentències contradictòries són pa de cada dia: condemnen un jove a sis anys de presó per pagar 79 euros amb una targeta falsa, mentres Rodrigo Rato „que n´ha saquejat 99.054 amb una targeta black„ és condemnat a 4 anys i mig i evita la presó. Parafrasejant don Juan Tenorio, podríem dir-li al tribunal: el lladre de guant blanc que vos condemneu gaudeix de total llibertat. I és que els camins de la Justícia són inescrutables com els divins, puix robar 79 euros surt més car que furtar-ne 99.054. Ja ho deia El Roto: «La justícia és igual per a tothom, les sentències no».

Com a les misses preconciliars, les sentències judicials continuen donant-li l´esquena al poble. I vet ací la contradicció: el poble reclama justícia, però els jutges apliquen la llei. No és el mateix. Justícia i legalitat són coses diferents. I si a la llei feta a favor dels poderosos „que, com Tom i Jerry, sempre s´escapen„ li sumes que el Govern té la justícia com un io-io, que la solta quan parla d´independència judicial, però la fa tornar a la seua mà quan persegueix el fiscal que investiga el president de Múrcia, el resultat de tot plegat està a la vista: la justícia està molt lluny d´obtindre un certificat ISO-9000 de qualitat i molt a prop de convertir-se en una úlcera de categoria IV, puix allà on poses el dit, surt pus.