11 de marzo de 2017
11.03.2017

Teodor Llorente i Falcó. La dreta il·lustrada i el Centre de Cultura Valenciana

11.03.2017 | 04:15

Fa dos anys amb motiu del centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en un article publicat en l´edició digital de LEVANTE-EMT (15.01.2015) vaig apuntar l´anomalia històrica que significava que aquesta entitat fóra el vaixell almirall del secessionisme lingüístic valencià. L´any passat, en aquestes mateixes pàgines (03.03.2016) concretava més aquesta afirmació detallant la promoció i ensenyament de les Normes de Castelló que va realizar el Centre de Cultura Valenciana (el primer nom que ha tengut l´entitat) amb la decisiva col.laboració del millor divulgador del fabrisme el País Valencià: Carles Salvador, president fins a la seua mort el 1955, de la Secció de llengua i literatura del Centre. Avui, que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana celebra el dia de la llengua valenciana insistiré en aquest punt rememorant la tasca de l´escriptor i periodista Teodor Llorente i Falcó. Aquest lletraferit és un cas emblemàtic del bon sentit i la prudència que, pel que fa a la unitat de la llengua catalana, presidien les actuacions culturals i publicacions d´aquesta institució fins que la politització patida per una part dels directors de número que la dirigien acabaria en el trencament de l´ortografia unitària que adoptà oficialment el Centre de Cultura Valenciana el 1932.

El cas de Don Teodor és interessant per diverses raons, en primer lloc perquè va formar part del grup fundadors el 1915 del Centre de Cultura Valenciana. Des de la fundació va ser Director de número i durant el període 1939- 1941 en va ser Director degà de la institució. Ja vaig explicar fa dos anys que aquest grup de fundadors del Centre: Faustí Barberà, Martínez Aloy, Rodrigo Pertegàs ... formava part de l´erudició i Intel·lectualitat més ben informada del País Valencià. Llorente Falcó el 1915 ja portava 10 anys de director del diari Las Provincias. Escriptor també en valencià va publicar una narració en la col.lecció "Nostra novel·la " i va donar suport al grup de valencianistes que fundaren la revista Taula de LLetres Valencianes i l´editorial L´Estel. En aquesta editorial va publicar un interessant estudi sobre "Mistral i Llorente" (1932). Va ser aquest grup (Carles Salvador, Almela i Vives, Enric Duran...) juntament amb el grup castellonenc els que possibilitaren la signatura de les Normes de Castelló, que també les va signar Don Teodor. L´actual Director degà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Federico Martínez Roda, el va qualificar com un "clásico del valencianismo" "Teodor Llorente Falcó: el rigor en el periodismo valenciano" (Las Provincias 01.03.2017. Una prova d´aquesta barreja de rigor i valencianisme són la recopilació d´articles publicats sota el títol "En defensa de la personalitad valenciana" (1930) d´on podem traure les següents mostres: "Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna." De l´article "La unidad de la lengua" Tom I, pag.71. "Cataluña, Valencia y las islas Baleares, (...) podían tener una Academia, con residencia en Barcelona, y con un número de académicos, cada provincia, en proporción a sus habitantes; y lo mismo Galicia y Vasconia y Navarra". De l´article "Las lenguas regionales también son españolas" Tom I pag 65.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook