Esta matinada, una primavera més, hem hagut d´avançar els nostres rellotges una hora. Comença així l´horari d´estiu en el que es farà de nit una hora més tard, passant a situar-nos en el GMT+2. Però com és açò possible si el meridià de Greenwich passa per Castelló? No hauríem doncs d´estar en el GMT 0?

Així és, però la història és capritxosa. D´una banda, Franco ens va canviar de fus horari en 1940 per anar a l´hora del seu apreciat Hitler -en un principi açò anava a ser temporal, però encara estem esperant tornar al fus que ens correspon, el de Gran Bretanya i Portugal-. D´altra banda, amb la primera crisi del petroli, al 1974, alguns països decidiren avançar els rellotges per aprofitar millor la llum del sol i així consumir menys electricitat. Així, férem dos canvis d´hora cada any, tenint els coneguts horaris d´estiu i hivern. Actualment, ho fem en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat canvi d´hora i que afecta tota la UE.

Els experts, però, apunten a què hui en dia pràcticament no s´aprecia l´estalvi, ja que l´energia no només es fa servir per a il·luminar, sinó en gran quantitat d´aparells que tenim encesos a totes hores. La pròpia Angela Merkel, que alguna cosa té a veure amb directives europees, ja proposava en el seu darrer programa electoral la supressió de l´horari d´estiu per l´escassa efectivitat de la mesura hui en dia.

A qui sí ens afecta el canvi d´hora és a totes i tots nosaltres, especialment als nostres majors i els nostres menuts. Els nostres ritmes circadiaris tarden a adaptar-se i això ens afecta físicament, no només amb el conegut jet-lag, que provoca cansament i estrés, sinó que s´han estudiat també trastorns digestius i inclús un augment d´un 5% en el nombre d´infarts de miocardi en els dies posteriors al canvi d´hora. Per tant, el canvi d´hora dóna més maldecaps que altra cosa.

I més encara quan segons les dades de l´Institut per a la Diversificació i Estalvi d´Energia, es calcula que estalviem uns 6 € per llar. Si de veritat volem estalviar energia hi ha moltes mesures més eficients que no perjudiquen la salut.

En qualsevol cas, el desfasament horari que tenim a Espanya -anem dues hores per darrere de la resta del món en despertar-nos, anar al treball, dinar o dormir-, no es deu només a la geografia o l´estalvi energètic, sinó a les costums que s´han anat incorporant amb el temps. I així, hem arribat a tindre uns horaris molt poc racionals que ens fan tindre menys salut, menys benestar, menys equitat entre dones i homes, i entre diferents estrats socials, i menys conciliació -tant familiar, com personal-.

Hi ha molt a parlar i, sobre tot, molt a escoltar. Des de Compromís ja vam proposar fer un estudi sobre els usos del temps en àmbits com el treball, l´educació, el comerç, l´administració, així com la cultura, l´oci o la participació, a més d´una campanya institucional d´informació i sensibilització sobre usos racionals del temps.

Així mateix, som partidaris d´engegar mesures com els horaris flexibles d´entrada i eixida del treball, compactar la jornada laboral per eixir abans de la feina i fomentar la productivitat i, per què no, de reduir i avançar, en la mesura del possible, les hores de menjar si així aconseguim arribar abans a casa i estar amb els nostres o fer qualsevol altre tipus d´activitat.

Tenim molt de camí per davant, i suprimir els canvis d´hora d´hivern i estiu podria ser el primer pas important per impulsar la racionalització dels horaris.