L´anunciació de Susana

És casual que Susana Díaz anuncie la candidatura a les primàries un dia després de la festa cristiana de l´Anunciació? Casual o no, aquest diumenge hem viscut una anunciació laica. La vella guàrdia del PSOE, transmutada en arcàngel sant Gabriel, li ha demanat que siga la mare que done llum al partit. I ella, adoptant el paper de Maria, ha consentit sense reserva: sóc l´esclava del partit, que es faça en mi segons la vostra paraula. Ja ho va anticipar el profeta aragonès Javier Lambán: «Els déus del socialisme la cobreixen amb un mant». Sort que no duc dentadura postissa, perquè em vaig baquejar de riure i m´haguera ballat com una màquina de cosir repuntant un pedaç.

I així, entre fòssils vivents „González, Guerra, Rubalcaba, Zapatero, Chacón, Bono, etc.„, el Verb s´ha fet carn. He dit verb? Rectifique: verborrea mitinguera de la profunditat d´un plat de sopa, per a gent dotada de la paciència de l´excusat que aguanta amb resignació qualsevol defecació oratòria que se li amolle. S´inicia, doncs, el camí a l´Encarnació. O això creu la favorita de l´establishment, que exhibeix la millor cara de felicitat pròpia d´un anunci de iogurt bífidus actiu, que renova per dins i es nota per fora. Enrere queda el dubte metòdic sobre la seua candidatura, quan feia pilates amb la llengua contestant a colp de bolero: «Quizás, quizás, quizás».

Susana Díaz és ja la nova María Cristina, «que nos quiere gobernar» (als socialistes, ara; als espanyols, en acabant). Potser guanye les primàries, però molts votants del PSOE no li perdonaran la traïció al «No és No» que ha facilitat el govern a Mariano Rajoy. I són aquests votants, i no els militants, els que fan guanyar i perdre. Així que, si aquest espècimen (que no és un insult, dimonis!; qui en dubte, consulte el diccionari) fos l´única opció d´esquerre, s´abstindrien abans que votar-la. Ras i curt: que és més fàcil que Vargas Llosa prenye la Preysler, que la «pija cortijera» „en expressió d´una comparsa gaditana„ governe les Espanyes.