Fa anys vaig conèixer un pintor de parets que retornava els colors en ma casa. Esdevenia il·lusionant veure com les habitacions adquirien una altra vida gràcies a la nova capa de pintura. El que més em sorprenia d´aquell pintor era escoltar-lo parlotejar, xerrava mig en castellà mig en valencià. Resultava un tant còmic, però, amb el temps, em vaig adonar que la seua aparent comicitat era tot un exemple. Sense haver tingut possibilitat d´estudiar valencià feia esforços per parlar-lo. Li agradava el valencià malgrat que quan ell era xiquet estava mal vist. Moltes generacions de valencians no pogueren usar el valencià amb normalitat.
Ara tenim la possibilitat de dignificar la nostra llengua però fa falta voluntat de fer-lo. El pitjor servici que podem fer al valencià és mantenir-lo en la polèmica constant amb picabaralles tribals i guerres de paraules. Convertir-lo en eina de disputes és una irresponsabilitat. Resulta absurd promoure lleis efímeres i decrets amb data de caducitat. Les polítiques lingüístiques se sustenten amb acords majoritaris i duradors la qual cosa no és una utopia, és una obligació. Els polítics que no són capaços d´arribar a acords en qüestions bàsiques no ens serveixen a la col·lectivitat. El valencià necessita estabilitat i confiança.
Quina és la radiografia actual del valencià? El 85 % de valencians pensen que el seu ús hauria de ser igual o millor que en el present. Els joves són els que presenten més competència lingüística gràcies a la tasca, en ocasions heroica, del professorat de valencià. En canvi, la meitat de la població valenciana no es considera competent per a parlar en valencià; un altíssim percentatge, el 65 % no se sent capaç d´escriure en la llengua de Martorell. A les xarxes socials té un índex elevat d´ús mentre que als mitjans de comunicació convencionals encara és escàs. En àmbits com el de la Justícia la utilització del valencià és irrellevant incomplint la Llei d´Ús del valencià.
Parlar en valencià és un orgull, un privilegi que tenim els valencians i que convé defensar com a senya d´identitat. El valencià és la llengua en la que parlaven els nostres avantpassats. És un patrimoni que hem de recolzar. Com? Parlant valencià. Estudiant amb dignitat la nostra llengua en la que moltes persones han crescut i en la que es relacionen amb els seus amics. Molts valencians pensen i s´emocionen en valencià. En un món globalitzat, estudiar altres llengües és importantíssim però sense perdre la nostra llengua i la nostra cultura. Estudie valencià perquè vull, perquè m´interessa acadèmicament i laboralment, perquè em considere valencià sense anar contra ningú. M´agrada el valencià perquè era la llengua natural de mon pare, perquè els valencians construírem la nostra Comunitat amb esforç i parlant en valencià. Perquè en ella s´escrigueren grandíssimes obres literàries. Perquè no vull oblidar la història del poble valencià. Perquè soc valencià, tant si vull com si no vull que sí que vull. Perquè parlant en valencià assumisc la veu del meu poble. Perquè el valencià és l´eix vertebrador més important que tenim els valencians.
Parlar en la llengua del Tirant és un plaer, contribueixes a mantenir la llengua, a conservar-la, és una mostra de sensibilitat, ajuda a entendre l´entorn. Per descomptat afavoreix la normalitat i em pot obrir portes en un futur. Parlar en valencià incentiva el seu ús i consegüentment realitzem un servici a la Comunitat Valenciana. En conclusió, parle i estudie valencià perquè vull ser respectuós amb la memòria històrica del meu poble.
