Malgrat tots els canvis socials i el temps passat, la dreta en general i la valenciana en particular continua, més de 40 anys després, amb els mateixos tics del franquisme, ara revestits de certa modernitat, però en el fons, amb la mateixa ideologia i, sobretot, amb la mateixa praxi política.

Si en general l´evolució de la dreta ha estat minsa, en el tema lingüístic continua ara com fa 40 anys. Si aleshores enviaven la Paquita rebentaplenaris per frenar qualsevol avanç en l´ús o en l´estatus del valencià, ara han millorat el procediment i empren com a ariets les poques administracions que els queden, els sindicats afins o alguna associació constituïda a l´efecte perquè amb la connivència dels tribunals de justícia paralitzen qualsevol iniciativa legislativa sobre l´ús del valencià.

No és casualitat que en pocs mesos, i molt curiosament després que Intersindical Valenciana, CC OO i UGT signàrem un acord per a exigir la capacitació lingüística en tot l´àmbit de la funció pública valenciana, que l´ofensiva politicojudicial contra el decret de plurilingüisme, el decret d´usos institucionals i administratius de la Generalitat o l´anunci de recurs contra l´aplicació de la capacitació per a tots els funcionaris i funcionàries docents, en siga la resposta.

Perquè si mirem els arguments que empren en tots els seus recursos sempre són els mateixos: la discriminació que patiran els castellanoparlants si aquestes normes s´apliquen. Certament els arguments que hi aporten són molt pobres i les proves d´aquesta suposada discriminació, inexistents. Però així i tot, continuen amb la campanya perquè saben que qui ha de resoldre és jutge i part. Les proves més evidents són les interlocutòries i les resolucions on es decreta la suspensió cautelar del decret de plurilingüisme. Els arguments jurídics per declarar aquesta suspensió són inversemblants, però és que els sociolingüístics, són inexistents.

Des del STEPV vam ser crítics amb el decret de plurilingüisme perquè creiem que calia una altra regulació per avançar més en l´ensenyament del valencià i per això hi vam aportar les nostres propostes. També ho vam fer des d´Intersindical Valenciana amb el decret d´usos institucionals i administratius. I ara, ens hem personat en totes les causes obertes contra tots dos decrets, perquè malgrat que no hi estem d´acord al cent per cent, sí que entenem que aquestes normes poden produir avanços significatius i absolutament necessaris en l´ensenyament i l´ús del valencià. Per això, contra la dreta reaccionària i antivalenciana continuarem lluitant per defensar els interessos dels valencians i les valencianes i molt, especialment, la llengua pròpia.