Que un gos mossegue a un home no és notícia; notícia és que un home mossegue a un gos. Seguint aquesta màxima periodística, pagar un deute tampoc és notícia; notícia és que algú es negue a pagar el que deu. Per això el PP torna a ser notícia, és a dir, ens roba l´atenció (esperem que només siga això el que ens robe), ja que no és un fet baladí pagar a contracor, de molt mala gana, amb un retard de nou anys i perquè ho ordena el jutjat, el deute que va contraure amb Fira València per celebrar-hi el Congrés que va fer president del partit a Mariano Rajoy. Tu què trobes?

La notícia no somourà els pilars de la indignació perquè estem acostumats a veure la mateixa pel·lícula sense immutar-nos, i passarà desapercebuda enmig de les trivialitats pròpies de l´estiu fins desaparèixer com una aspirina efervescent en un got d´aigua. Però demostra fins a quin punt el Partit Popular, amb més cara que un doble sis, ha confós l´interès públic amb el privat, a conseqüència d´haver manat durant més de vint anys. Quan es porta tant de temps en la poltrona un ja no sap si està en sa casa o en el despatx. Millor dit: creu que està en sa casa; i que tot el que l´envolta és seu, des de l´estàtua que decora la sala de premsa del ministeri fins la cadena del wàter del pavelló ferial.

No descobrisc l´aigua tèbia si dic que, conforme passa el temps, l´inquilí de Gènova 13 guanya semblança amb el morós que habita l´última planta de 13 Rue del Percebe. Acostumats a què altres pagaren sempre per ells —«por cariño al partido», no creguen, que així ho va dir un exgerent del PP— s´han negat durant anys a pagar el lloguer del recinte ferial que, tot siga dit, no constava en cap contracte. Normal. Si tot era d´ells, no tenia trellat ni forrellat contractar amb si mateix, ja que «la primera part de la segona part contractant és la segona part de la primera part». Sí, sí, sona una mica marxista —dels Germans Marx, és clar— però resumeix la situació viscuda: gratis i grata per a ells; onerosa, molt onerosa, per al contribuent.