La crònica de successos informava sobre el fet: un indigent i la seua parella havien accedit a l´edifici que tinc al costat de casa i llavors ell va caure morint, passà setmanes enrere a bloc de més cinquanta habitatges situat davant Nuevo Centro, l´edifici porta abandonat fa més de trenta anys. La situació no ha parat de generar problemes als veïns, ja que està pendent l´urbanització de la zona, a més a més de moltes altres molèsties i, fins ni tot, danys materials per provocar inundacions als baixos propers.

Alguna gent sense sostre ha vingut ocupant alguns dels habitatges buits, òbviament en dolentes condicions. Des de la finestra de casa constava signes de com persones es refugiaven, tot observant com alguns veïns els ajudaven. Doncs bé, per què es prolongà tal estat de coses? La causa inicial es troba en un litigi entre l´Administració municipal i el promotor immobiliari, per la qual cosa, el tema està aturat sense solució a curt termini, almenys eixa la versió que he escoltat.

El luctuós fet era, doncs, previsible, i a partir d´aquest punt hauríem de considerar a qui cal atribuir la responsabilitat -parle de la moral no la jurídica- d´aquesta mort innecessària, i per tant injusta: a l´Administració o al promotor immobiliari? Una eixida fàcil seria dir que al sistema, amb la qual cosa tothom es queraria satisfet i la responsabilitat es diluiria. Una cosa és evident, el grau de responsabilitat de la víctima seria el menor, ja que l´estat de necessitat que patia resulta evident.

I ara anem a les solucions. Sabeu quina ha estat la solució? La més cínica, acabar amb el problema, aleshores, des de fa dies, sota aquest sols i calor de Juliol, uns manobres estan tapiant les portes d´accés als patis de l´edifici, i, per evitar l´entrada per la zona annexa d´un antic taller, estan elevant una tanca del mateix tipus que la de Melilla. Menuda solució!

Parlem d´un fet aïllat, ens diran. Sí, però, eloqüent, mostra de manca de sensibilitat, de responsabilitat, de com ens acostumem, o a la fi acceptem, la lògica del negoci immobiliari, o, tanmateix, de l´ineficàcia dels instruments públics. La mort d´aquesta persona que buscava on lloc on adormir ens devia obligar a quelcom més que una crònica de successos, alguns devien donar explicacions i respondre. De moment, però, sols la resposta ha estat una tanca i tapiar els patis amb brics i ciment.