Trenta milions d´euros, és a dir, uns 5.000 milions de pessetes, costaran les obres d´ampliació de l´Accés Nord a València (V21 o pista de Puçol, com es coneix). La primera ampliació a tres carrils, de Puçol a Alboraia, data del 2008 i va costar altres 30 milions. La justificació, la Copa de l´Amèrica, encara que les obres van arribar després de la competició marinera i van durar vuit anys, amb embussos provocats per les mateixes obres. Qui va avaluar els costos addicionals en temps, contaminació i molèsties? Ningú.

Ara, error rere error, pagarem les obres del tram fins a la capital. Sumant, seixanta milions d´euros d´una ampliació contra tota lògica. No calia, no cal, no hi ha demanda que ho justifique per molt que, en algun moment puntual, es produïsca alguna cua, com passa en altres instal·lacions. La ciutat no pot absorbir, ni cal que absorbisca, més trànsit del que permet la seua xarxa viària i la seua delicada salut. L´autopista acaba en un carrer urbà i no pot ser, com ja hem dit en alguna ocasió, que siga la manera més ràpida d´arribar a un embús: se´ns oblida el semàfor d´Europa? Este tipus d´obres el que fan és continuar donant facilitats per a travessar la ciutat en lloc d´animar a adoptar hàbits més sostenibles. La lògica del medi ambient i del territori demana impulsar l´ús del ferrocarril i no més autopistes.

El nou projecte resulta encara més complicat que l´anterior pels seus impactes: Carraixet, séquies, camins rurals, alqueries... Un total de 80.000 m2 de superfície afectada, tota pràcticament d´Horta, una «zona llana litoral muy antropizada» com la qualifica el document oficial de la Declaració d´Impacte Ambiental (DIA), que exigix unes correccions al projecte inicial i que finalment donen el vistiplau final. Tot es queda en uns quants detalls per a minorar els efectes col·laterals durant el període de les obres, sense avaluar-ne la contribució a l´ús de l´automòbil, amb tot el que això significa de contaminació local i planetària. Les mesures correctores ja són ben conegudes per altres projectes semblants: pantalles contra el soroll (que al seu torn augmenten l´impacte sobre el paisatge), vegetació de talussos, desviament de cursos d´aigua... Pur maquillatge superficial a partir d´un tràmit, la DIA, que ja ha estat qüestionat genèricament per manca de rigor i independència.

El projecte en qüestió de l´ampliació a un tercer carril inclou també, com qui no vol la cosa, un nou ramal de l´accés nord al port i uns detalls esperant l´AVE, tres en ú. Casualitat (o no), l´anunci de les obres coincidix (en plena canícula, ai!) amb l´exposició pública del projecte ZAL 2, la nova edició d´un pla que els tribunals van tombar a La Punta i que ara també es maquilla per a fer-lo més digerible. Tots dos projectes, per tant, posen a prova l´efectivitat i la voluntat política de dur avant el Pla d´Acció Territorial de l´Horta. Cal recordar que cap administració (ni les anteriors ni les que van eixir de les eleccions del 2015, ni tampoc les universitats) han demanat retirar el projecte. Tan sols una associació de veïns de Port Saplaya ho va plantejar amb arguments de fons.

Esta forma d´actuar per part de l´Administració central no és admissible. Ni per les seues conseqüències, ja que augmenta el desequilibri entre la carretera i el ferrocarril, ni per les maneres. La Generalitat hauria de plantejar que cal negociar tots els projectes que ens afecten, no imposar-los, acordant quines són les necessitats reals del nostre país i no les inventades per a seguir engreixant una maquinària que no ha canviat el rumb i que ens ha dut, com és el cas que ens ocupa, a ser els reis mundials de l´asfalt. Millorar el finançament de la nostra Generalitat hauria d´incloure exigir al Govern de l´Estat que abandone els projectes balafiadors. Com el dels trenta milions tirats al Carraixet.

Per damunt dels interessos de les empreses constructores hi ha els dels ciutadans, i per citar algunes mancances reals, el transport urbà i metropolità, la nostra xarxa ferroviària... Per no parlar d´altres qüestions, com ara la construcció de centres educatius, per tal d´abandonar, definitivament, els barracons de la vergonya.