Quan penses que ja no pot haver més maldat que la que causa la massacre de Barcelona, uns tuits et recorden que sempre és possible superar-se: «Total... han muerto catalanes no personas tampoco hay que alarmarse» n´és un exemple. Cap novetat. Si hi ha una forma d´augmentar el dolor, algú la trobarà. Estranya conducta emparentada amb les lleis de Murphy. Així que no tanquen el paraigües, la pluja de maldats continuarà perquè allò que motiva a molta gent és l´odi, i aquells que en són proveïdors seguiran tirant sal a la ferida. La pregunta bleda és: ¿per què la Justícia no actua amb diligència, com va fer contra Casandra pel tuit sobre Carrero Blanco?

No diré noms perquè no tinc vocació de Papa repartint anatemes, però hi ha gent que pastura en la xarxa i no reflexiona, vomita. La coctelera és la xenofòbia; i aquesta és la recepta: una cullerada sopera d´intolerància, un pessic d´anticatalanisme i gotetes de mala llet al gust de cadascú; se sacseja i, ja està!, el còctel d´odi. Combinat simple com el mecanisme d´un xupló, però de gran efectivitat, ja que és més fàcil despertar l´odi que les emocions positives. Bé que ho sap la periodista de la caverna que brama «Ya os echamos de aquí una vez y volveremos a hacerlo». El tuit xenòfob no té l´enginy dels grafits que decoren alguns urinaris públics, però fa forat.

El futur imaginat per Philip K. Dick a les seues novel·les ja està ací. Cristians jihadistes i musulmans «cruzados» disposats a iniciar la guerra santa fent bandera de la intolerància per igual. No corren bons temps per a la Il·lustració. Sortosament, a la xarxa també trobes crides assenyades. Com la de la meua amiga Gràcia Jiménez: «Que el dolor done pas a la reflexió i òbriga els camins cap un món més just». Tot i que no és fàcil desarmar la conjunció d´odis que parteix en dos —entre bons i dolents— la realitat. I és que ni el millor bàrman podia imaginar com és de letal aquest còctel d´odi que alguns assaboreixen amb delectació com si d´un elixir es tractara.