El passat 18 d´agost van eixir a licitació les obres del projecte d´ampliació a tres carrils de l´autovia V-21 en el tram que va des del barranc del Carraixet a l´entrada a València per l´avinguda de Catalunya i que suposaran la desaparició directa de 80.000 m2 d´horta. Les obres d´ampliació, impulsades pel Ministeri de Foment, estan pressupostades en 30 milions d´euros, tot i que s´estenen per menys de 5 km d´autovia, i van en contra de les proteccions del Pla d´Acció territorial de l´Horta del govern autonòmic ja que provocaran la destrucció de quasi 200 parcel·les de la millor horta d´Alboraia i València, d´especial protecció, en plena producció i incloses a la D. O. Xufa de València. Un nou mos a l´horta en una zona d´especial valor paisatgístic i econòmic: la façana nord de la ciutat de València, ben a prop del nostre litoral.

A més, el projecte inclou dos nous carrils d´entrada a la ciutat per la Patacona, un viari que el Ministeri denomina «Accés Nord al Port», també donant per fet que servirà -entre altres comeses- de connexió per al trànsit portuari entre el Grau i Sagunt, tal i com demana l´Autoritat Portuària de València.

Però recordem la història recent. V-21 és el nom que va rebre el tram de l´autopista A-7 d´entrada a València des de Barcelona des que es va construir el by-pass -eixa sí, una obra ben reclamada per la gent, especialment pels veïns dels camins de Trànsits- un cinturó de 48 kilòmetres amb l´objectiu d´alliberar la capital de vehicles de pas i de vehicles pesats que ofegaven la ciutat. L´ampliació ara projectada, basada en enfocaments convencionals, incapaços d´afrontar els nous reptes ambientals, fomentarà noves demandes de mobilitat dels vehicles privats. És un fet comprovat a cada nou projecte semblant, com de manera rotunda va establir ja als anys seixanta Colin Buchanan per a l´àrea de Londres, un principi que val per a tot arreu.

Aquesta conseqüència serà especialment greu en el cas que comentem, ja que permetrà que vehicles de pas i camions de determinat tonatge travessen la ciutat per, pràcticament, dues grans rectes, una formada pels carrers Serradora i Fausto Elio, l´altra pels d´Eivissa, Menorca i Antonio Ferrandis . Així, venint des de Sagunt, tornaran a connectar amb l´AP-7 a través de la V-31, també coneguda com a pista de Silla. El nou trajecte entre Sagunt i Silla, travessant la ciutat com a alternativa al by-pass, serà molt més atractiu, amb un estalvi d´uns 10 kilòmetres: una visita fugaç per la ciutat, en forma de trànsit intens, que produirà una barrera urbana de gran llargària que segregarà els Poblats Marítims i el Grau de la resta de la ciutat. Facen la prova i pregunten «com arribar» des de Silla fins a Sagunt en qualsevol aplicació digital de mapes.

D´altra banda, la política de facilitar l´entrada de vehicles a la ciutat de València ampliant la V-21 xoca frontalment amb l´aposta d´aquest ajuntament de guanyar espais per a vianants i ciclistes, reduint alhora el soroll i la contaminació. Tenim exemples de bones pràctiques que mostren de manera anàloga l´efecte invers: la reducció de carrils al carrer de Colón ha comportat una menor demanda per part dels vehicles privats.

El planejament territorial ha de definir l´escenari de futur que volem, pensat per als interessos de la majoria de les persones, amb garanties de participació i codecisió pública, i no pot estar supeditat a la planificació de les infraestructures que primen l´ús dels mitjans menys sostenibles. De fet, l´ampliació de la V-21 compta amb l´oposició declarada del plenari municipal d´Alboraia, que aprovà per unanimitat en octubre del 2015 un acord en contra del projecte. Ara és el torn de l´Ajuntament de València, i també de la Generalitat. Encara estan a temps de demanar la seua paralització i negociar altra destinació als 30 milions d´euros, abans que ningú puga escudar-se darrere de polítiques de fets consumats. La Punta -perquè la seua recuperació per a la ciutat és encara viable- seria un exemple.