Torne, com diuen que fa l´assassí, a l´escenari del crim. És a dir, torne a parlar de l´escola de la Font d´En Carròs perquè és un espill de l´estat lamentable en què es troben moltes altres escoles que no s´executaren per la mala gestió de Ciegsa. «L´escola cau a trossos» era la frase que fa cinc anys penjava en les balconades de les cases, fins que arribaren les eleccions i la despenjaren per un feix de promeses que no igualaria la millor carta als Reis d´Orient. Però com les promeses electorals es fabriquen dilluns i caduquen dimarts, anys després l´escola continua igual. He dit igual? Rectifique: pitjor, ja que s´acaben de clausurar vàries aules que amenacen ruïna.

Si la clausura de les aules l´haguera causat un terratrèmol podríem culpar als déus, però com la comunitat escolar porta la tira d´anys advertint del perill, cal buscar els responsables entre les autoritats competents (i sobretot les incompetents). Ja sabem que la tragèdia és pura loteria que fins ara s´ha evitat per les subtils mudances de l´atzar. I tot i que seria injust acusar els actuals gestors polítics d´un problema que s´arrossega de fa molts anys, és a ells als qui pertoca traure les faves de l´olla. Quant als barracons —ai, què dic ara— «mòduls prefabricats» no dic res perquè són una anomalia tan crònica ja que ens sembla normal, fins el punt que en alguns llocs es limiten a demanar-los reciclables i si pot ser pintats d´allò més «fashion».

I no és que les autoritats locals —d´ara i d´abans— no han sigut reivindicatives, que junt a pares i mares s´han mogut més que un cigró en la boca d´un vell; però sempre han rebut un recital d´excursions pels «cerros de Úbeda», és a dir, excuses dignes d´un Doctorat en Psicologia de la Justificació. Això explica que pares i mares estiguen més cremats que el mapa de Bonanza; tant, que hui dimarts han decidit no enviar els seus fills a classe. Cal, doncs, que les demandes que plantegen no només siguen escoltades, sinó també tingudes en compte.