Setembre va començar i està acabant d’una forma un tant impetuosa en l’aspecte polític. No vaig a avorrir a ningú amb el tema de Catalunya. Només dir que crec en l’autodeterminació dels pobles i en les llibertats individuals i col·lectives de totes les persones.
Dit açò, vull reflexionar sobre alguns temes que van a aparèixer més prompte que tard. Parle, una vegada més, dels ventres de lloguer. Amb l’aplegada de les criatures gestades fora del territori espanyol que han pagat gent coneguda, sobretot homes, com Javier Cámara, Miguel Bosé, Kiko Hernández, Fernando Tejero, Cristiano Ronaldo i altres, se li està donant una publicitat extra a una activitat que, hem de recordar, que a l’Estat Espanyol, es il·licita.
Amb tota esta publicitat, el que s’està pretenent per part de les agències intermediàries i dels lobbies que hi ha al darrere «naturalitzar» una situació que, per a res es natural. Utilitzar els cossos de les dones com a matèria prima per a satisfer desitjos de paternitat però deixant fora a la mare biològica és, almenys per a mi, una bestiesa. Com també ho és la prostitució que també aprofita els cossos de les dones per a satisfer desitjos sexuals.
La pretesa generositat o altruisme de les dones gestants tant a un costat com a l’altre de l’Atlàntic és una fal·làcia. Eixe discurs és un missatge del neoliberalisme patriarcal i capitalista que pretén disfressar la única cosa que els homes no poden fer, gestar, d’eixa pàtina de mistificació del rol femení per antonomàsia: el d’una dona embarassada que es capaç de qualsevol cosa per tal de protegir la criatura que gesta i amb la qual ja l’uneixen vincles que només una mare pot entendre.
Esta 'mistificació normalitzada' el que vol fer es aplanar el camí a un negoci de compravenda de criatures a la carta que només es poden permetre algunes persones amb un determinat nivell econòmic. I just a l’altre cantó estan les dones amb necessitats econòmiques que apleguen a llogar el seu cos per a un embaràs d’una criatura que no aplegaran a conèixer. Quan ho pense em sembla, com a mínim, profundament injust, o no?
No puc imaginar els interessos que poden haver mogut a Ciutadans a presentar l’estiu passat al Congrés dels Diputats i Diputades una proposició de llei sobre l’anomenada de forma eufemística 'maternitat subrogada'. De veritat que no ho vull ni imaginar. Clar que si recordem les mesures que portava al seu programa electoral contra la violència de gènere i masclista, aleshores les coses ja van quadrant.
Les prioritats de esta formació política sembla que passen per estar contínuament als mitjans de comunicació sense importar massa si agredeixen o no a alguna gent que fins i tot els ha pogut votar. Dóna igual. La 'regeneració democràtica' que pregonaven ha quedat completament diluïda, amb eixe suport incondicional que li donen a qui els permeta "eixir en una foto". Dóna igual que siga PP al Govern de l’Estat o al PSOE a Andalucia.
Insistisc en la idea de que mai un desitj es pot convertir en un dret. I molt menys quan la matèria prima del negoci que alimenta la satisfacció d’eixe desitj són els cossos de les dones. I justament això és el que passa tant en el ventres de lloguer com a la prostitució.
I ara toca aplicar la dita castellana de que "A buen entendedor pocas palabras bastan".
