Drama climàtic en quatre actes. L´escalfament global era una de les banderes emblemàtiques que l´esquerra havia d´onejar. El Partit Popular s´havia limitat a fer dues estratègies autonòmiques amb centenars de mesures, les quals van restar en l´àmbit teòric, atès que ni sostenibilitat ni medi ambient són els seus aliats electorals. A hores d´ara, més de 28 mesos després de la signatura de l´Acord del Botànic, aquests dos documents són els únics aprovats per la Generalitat Valenciana, paradoxalment, quan la formació més ecologista de la coalició Compromís, Els Verds, dominen la secretaria autonòmica dedicada a aquesta matèria. En marxa, asseguren, es troba la revisió dels documents heretats.
Oblit. Durant més d´un any la conselleria dirigida per Elena Cebrián va patir una cruenta batalla interna pel control polític i el canvi climàtic va quedar absolutament arraconat. Més enllà del viatge turístic d´una comitiva autonòmica a la Cimera de París (COP21). Una de les primeres víctimes, la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, María Diago, sis mesos després del seu nomenament per la seua destacada activitat professional en el sector ambiental -fa poc, per cert, ha estat fitxada per Ximo Puig per a l´executiva del PSPV. Posteriorment, va caure mateix Carles Arnal, de dilatada trajectòria política d´esquerres i lideratge en l´àmbit ecologista, qui va dissenyar amb la seua pròpia lletra el nou departament autonòmic.
Segrest. El 30 d´octubre de 2016, ara fa quasi un any, el secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, va convocar per primera vegada, amb extrema urgència -només amb vuit dies d´antelació- el Comitè d´Experts en matèria de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana. La primera i l´última. La cita era per al 7 de novembre, el mateix dia que la Conselleria d´Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va signar amb la Universitat Politècnica de València la Càtedra de Canvi Climàtic, dirigida pel professor Manuel Pulido, amb una inversió de 30.000 euros anuals. Per què la Politècnica va ser l´elegida? Per què no fer una col·laboració interuniversitària amb les universitats públiques valencianes? Per què no escoltar la comissió d´assessors i valorar les seues investigacions?
Perplexitat. Álvaro va marxar pocs dies després a la COP22, la Cimera de Canvi Climàtic de les Nacions Unides celebrada a Marràqueix, des d´on va enviar, com una mena de corresponsal polític, vídeos casolans a la ciutadania valenciana sobre la marxa de les reunions. I creix l´estupor al si del comitè d´experts del Govern autonòmic. El 22 de setembre passat la Càtedra de Canvi Climàtic monopolitzada per la Politècnica va convocar, apressadament, la I Jornada d´investigació universitària sobre canvi climàtic. Fins el 13 d´octubre es podien presentar comunicacions per a la sessió exprés fixada el 18 d´octubre. Ni la càtedra ni la Conselleria van informar d´aquest esdeveniment als seus assessors. Un altra oportunitat perduda d´ambdues institucions per obrir el debat públic, per sumar veus expertes i avançar col·lectivament, a pocs dies de fer les maletes per a la cimera de Bonn (COP23).
Rescat. Les persones han estat l´eix principal de les primers accions de govern de l´executiu valencià, com sempre ha destacat la vicepresidenta Mónica Oltra. Una vegada obert el camí per dignificar les condicions de vida d´aquells més necessitats, prioritari, també és de justícia reclamar el rescat del medi ambient i del desenvolupament sostenible. I d´exigir, per responsabilitat, el protagonisme d´una temàtica tan transversal i rellevant com ara el canvi climàtic. Perquè l´escalfament global és clau per a la salut de les persones i la seua qualitat de vida, com també per a l´economia i el futur de tots els valencians.
