A l´Estat espanyol, la descentralització de les competències de despesa en les comunitats autònomes a principis dels anys vuitanta del segle passat va desencadenar el desenvolupament de l´Estat del benestar. Vint i cinc anys després algunes comunitats autònomes plantejaren nous estatuts d´autonomia per a evolucionar des de la descentralització a una major autonomia, política, fiscal i financera. Llavors la majoria absoluta del PP i la posterior crisi econòmica i financera provocaren la involució.

Involució autonòmica. Aprofitant la crisi, el govern central alimentà de forma intencionada una campanya de descrèdit de la gestió de les comunitats autònomes, identificant-les com les principals culpables de l´augment de la despesa i el descontrol del dèficit públic. Fou l´excusa per a encetar un procés decidit de recentralització. S´assumeixen per les institucions i organismes centrals de l´Estat competències de les comunitats autònomes. S´imposen controls, límits o condicions a les comunitats autònomes a les seues competències. En la majoria de competències, la interpretació i l´aplicació de la Constitució Espanyola i dels Estatuts d´Autonomia converteixen l´autonomia política en una autonomia merament administrativa o de gestió.

Transparència i lleialtat institucional. La Llei Orgànica de finançament autonòmic (LOFCA), fixa el principi de garantia d´un nivell bàsic equivalent de finançament dels serveis públics fonamentals (sanitat, ensenyament i protecció social) a totes les comunitats autònomes; la corresponsabilitat de les comunitats autònomes i l´Estat d´acord amb les seues competències en matèria d´ingressos i despeses públiques; i el principi de suficiència de recursos per a l´exercici de les competències pròpies de les comunitats autònomes. A més a més a la llei que determina el vigent model de finançament autonòmic (2009) es fixa una revisió quinquennal. Aspectes que afecten al funcionament del sistema de finançament de les comunitats autònomes com ara la transparència i lleialtat institucional de l´administració central no es respecten. Com veurem tot seguit els incompliments per part de l´administració central son generals.

És l´administració central qui distribueix l´objectiu de dèficit del conjunt de les administracions públiques, sense cap consulta prèvia a les comunitats autònomes, sense respectar l´equilibri en la distribució de l´esforç de reducció, i sense atendre el pes sobre la despesa pública de cada administració i la seua tipologia (sanitat, ensenyament i protecció social a les comunitats autònomes, front a defensa i relacions exteriors a l´administració central). Fins i tot no fent cas a la resolució del Parlament Europeu del 16 de gener de 2013, en la que es recomanava que els esforços de consolidació fiscal calia es repartiren entre les diferents administracions públiques considerant els serveis que presten. Malgrat això l´any 2016 el dèficit de les comunitats autònomes se situa al 0,82% del PIB, front al 4,14% de l´administració central i la seguretat social. L´ajust entre els anys 2010 i 2016 ha estat de 25.116 milions d´euros a les comunitats autònomes, front als 16.223 milions d´euros a l´administració central i la seguretat social.

Autonomia tributaria. Per a disminuir el dèficit públic, les comunitats autònomes sols poden actuar mitjançant la reducció de la despesa, ja que la seua autonomia tributaria és molt limitada. Sols el 45% dels seus ingressos depenen d´impostos sobre els que tenen capacitat normativa. Mentre l'administració central ha reduït el dèficit públic mitjançant l´augment dels ingressos. Ha augmentat la pressió fiscal, amb l´IVA i els impostos especials i un gravamen complementari sobre l´IRPF, però lluny de respectar la distribució amb les comunitats autònomes (50% IVA i IRPF i 58% dels impostos especials al model de finançament de l´any 2009) s´ha quedat amb tot l´increment de la recaptació.

Les comunitats autònomes també son Estat. Els objectius fixats per al conjunt de les administracions públiques al programa d´estabilitat del Regne d'Espanya, exigit per la Unió Europea, tampoc es consensuen amb les comunitats autònomes. I així trobem que l´administració central opta per la reducció del tamany del sector públic (menor despesa a sanitat, ensenyament i protecció social, competències autonòmiques) i per una menor recaptació d´impostos. Si el conjunt de les administracions públiques espanyoles gastaren una xifra semblant a la mitjana de països de l´euro-àrea augmentarien la despesa en 48.000 milions d´euros anuals, però si es recaptara una xifra semblant d´impostos augmentarien els ingressos en 60.000 milions d´euros.

A nivell institucional, el Consell de Política Fiscal i Financera, on participa l´administració central i les comunitats autònomes, donat que la primera disposa de la majoria de vots, s´ha acabat convertint en un òrgan de ratificació de les propostes del govern central en compte d´un òrgan de coordinació de l´Estat amb les comunitats autònomes en matèria fiscal i financera.

El País Valencià som l´única comunitat autònoma que tot i tenint una renda per càpita inferior a la mitjana, rebem un finançament públic inferior a la mitjana, unes inversions inferiors al nostre pes per població, tot i suportant un dèficit fiscal amb l´administració central. I mentre el govern central ajorna des de l´any 2014 la revisió del model de finançament que solvente esta discriminació.

Descentralització no equival a federalisme. Caldrà recordar al PSOE que esta descentralització no equival a federalisme. Per a que l´Estat espanyol esdevinga un estat federal cal incorporar a la constitució una clàusula de garantia que salvaguarde les competències atorgades a les comunitats autònomes de manera que siga més difícil encetar un procés unilateral de recentralització. Però també, avançar cap un sistema en el que es prima l´autonomia financera de les comunitats autònomes, on la sobirania fiscal no siga patrimoni del govern central, on hi haja coordinació de les decisions que es prenen en matèria fiscal, etc., suposa una revisió en profunditat del model territorial de l´Estat espanyol.

Model de finançament i model territorial. Cal un nou model de finançament autonòmic, però també un nou model territorial. L´Estat de les autonomies s´ha convertit en un instrument invàlid. Cal revisar la distribució del poder polític i tributari de forma equilibrada entre el govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments. En un Estat de perfil federal o plurinacional poden coexistir diferents models de relacions financeres entre l´administració central i les comunitats autònomes. Des d´una descentralització administrativa i de despesa de les competències actuals fins un model de major poder polític i tributari.