113 nenes de les 276 segrestades per Boko Haram en 2013 encara es troben en parador ignorat. Aquesta secta islamista, nascuda l´any 2002 al nord-est de Nigèria, massacra especialment les nenes entre 12 i 17 anys, nenes i joves d´ESO i Batxillerat a casa nostra, que allà violen i maten per exemplificar que "l´educació occidental és pecat", i amb un màrqueting macabre, els assassins, a través d´elles, han trobat una manera més de vendre la seua idea particular del món.
Rebeca Bitrus és una d´aquelles nenes segrestades que sobrevisqué al terror i que ara, miraculosament, ha tornat a casa; durant dos anys visqué en aquell campament de nens-soldat i de nenes-torturades, que pels matins l´alçaven a bacs i per les nits la violaven. I ara, diu ella, tots els dies recorda que té un fill d´ells. Al seu, d´un any, l´ofegaren.
Podem imaginar una rutina diària que ajudara aquestes nenes a sobreviure dins d´aquell infern: alçar-se tots els dies de matí com si hagueren dormit tota la nit, anar a per aigua com si fóra aigua neta i beure-se-la, vestir-se i pentinar-se com si anaren al col·legi, jugar amb les amigues i riure´s com si foren felices, dinar i sopar com si tingueren menjar de sobra i per la nit anar-se´n a dormir amb un conte com si no les apallissaren ni violaren. Tot i que la capacitat d´imaginar en aquestes edats segurament jugaria al seu favor, també és veritat que caldria tindre´n molta.
La Universitat de Yale i el Centre de Combat al Terrorisme de West Point (EUA), lluny d'imaginar, han estudiat 434 atemptats suïcida comesos per Boko Haram des de 2011, dels quals almenys 244 dels 338 que pogueren identificar el sexe eren dones, i en un alt percentatge nenes-bomba a partir de 12 anys.
Rebeca confessava que un d´aquells dies de terror renuncià, per sort, a una rutina habitual que era massa bonica per a ser de veres. De bon matí, hi havia algunes nenes menudes i embolcallades, ben desdejunades i mig endormiscades, repentinades i amb sabatetes, que esperaven amb impaciència pujar dalt d´aquell camionot que les portaria, ara sí, dins d´aquella consciència tèrbola i desfeta de tant d´imaginar, una mica més a prop de sa mare, perquè anirien, com anaven també amb ella, a passar un dia al mercat.
