La passejada qüestió catalana sembla que arriba a un punt d´inflexió amb l´aplicació de l´article 155. Tot es diu fet: un govern destituït i el país en orde. Però la realitat política mai tanca les ferides socials. A Catalunya resta per saber com s´afronta la situació. De segur que més de dos milions de persones no tornen a casa per a tancar-se i romandre en silenci. Són massa les agressions obertes, per ambdós parts, perquè tot es cure en uns dies. A més, cal comptar que, en eixe conflicte, s´oblida la situació en la qual queda la societat espanyola, i la valenciana en particular. No sols ha sigut testimoni de l´enfrontament viscut entre catalans i catalanes sinó que ha obert en el seu si un important clavill. El resultat ha estat la radicalització de les posicions socials, aspecte que ben bé mereixen una reflexió.

La necessitat de traure intensament la bandera espanyola al balcó significa que una part del poble s´ha trobat ferida en molts casos i en altres simplement que ha necessitat mostrar la seua identitat. Però, més enllà de la legítima mostra d´un símbol, ha suposat que darrere d´eixe respectable acte s´ha legitimat en els grups de whatsapps i les reunions d´entitats diverses les opinions homogènies relatives els esdeveniments de Catalunya. S´hi ha perdut, en gran part, el respecte a qui no pensa de la mateixa manera i a aquelles persones que entre el blanc i el negre han optat pel gris. La crítica, a voltes radicalitzades i en uns altres casos plena de sarcasme feridor, s´ha llançat indiscriminadament a l´amistat o a la persona amb la qual es compartix grup sense tindre en compte el seu pensament. És com si s´haguera autoritzat per a mostrar de qualsevol manera l´oposició contra la irracionalitat de molts dels actes dels independentistes catalans. En una societat democràtica, els desacords i les diferències es mostren des de la tolerància i sobretot amb respecte al qui no pensa de la mateixa manera. Tanmateix són massa espais de whatsaps o de xarxes socials creats per a una altra finalitat que estos dies han introduït vídeos o consignes sense respecte al pensament dels destinataris. No s´ha considerat que en la societat espanyola no han d´existir bàndols, com sí ha passat amb el procés independentista, sinó parers distints.

En eixa situació, sembla complicat trobar una solució immediata. No sols el catalanisme ha d´analitzar com ha actuat. També el legítim i respectable nacionalisme espanyol s´ha d´autoexaminar. Ha de mirar els excessos socials comesos davant realitats que, per dures que siguen, s´han d´assumir amb serenitat. L´odi i el menyspreu no són les millors ferramentes per a lluitar contra les il·legalitats o les accions intolerants. A València no ha de consolidar-se una altra batalla de València. El poble valencià no es pot permetre el luxe d´enfrontar-se entre si a causa d´un problema d´altra autonomia espanyola.

En definitiva, no se sap com es reconduirà socialment el problema català i si els sectors enfrontats arribaran algun dia a reconciliar-se. Però el més important és que el poble valencià, sense deixar de ser sensible al que ha passat en aquell territori, torne a la calma. Cal que s´inicie el respecte entre els qui pensen diferent i viuen cada dia en una entitat festiva o veïnal o en un col·lectiu esportiu. Eixa tensió que es percep en el carrer no ha de seguir. No es pot continuar defenent la respectable espanyolitat sense mirar que enfront, per damunt de tot, hi ha una persona amb un pensament que tal vegada és diferent. Cal recuperar la tan necessària pau social. La tolerància ha de tornar a ser la normalitat.