Són dies de molts «wuassaps» sobre Catalunya i les seues falses aspiracions com a poble que es du a voler trencar el lligam que els uneix amb els seus compatriotes.

Des del sentiment identitari sobiranista, ben sovint, s'ha esgrimit una sensació de superioritat, amparat en privilegis i diferències tolerades fins ara en pro de la governabilitat. La mateixa concepció de «nacionalitat histórica», respon a eixa idea, com si la resta de territoris d'Espanya no tingueren una història que fer valdré.

A nosaltres, els valencians, sempre ens han mirat des de una visió sucursalista valorant una pretesa unitat lingüística per la que ens vol annexar a la fal·làcia denominada «països catalans», creant aixi una mena de neovasallatje a partir de la supremacia catalana, de tints xenòfobs, que trenca qualsevol igualtat de drets entre ciutadans lliures. I que acapara personalitats històriques com Colon o Santa Teresa, entre altres, sense el més mínim rubor.

Eixe sucursalisme, des de fa molt de temps ha sigut regat amb generoses ajudes públiques, procedents del nacionalisme institucional català. Finançant personalitats disposades a trair a la seua pàtria valenciana per fer-se un buit en l'imaginari nacionalista i beneficiant a sindicats, empreses i editorials.

Però a més de tots estos renegats, altres continuen brindant denominacions que els situen en l'estela del nacionalisme, i en eixa posició vicarial d'interessos aliens. Són aquells que continuen portant en les seues sigles denominacions que no coincidixen amb les oficialment estatutàries.

Se senten país, país de la nació catalana. Desconeixent que amb eixe sentiment, donen pretensions legítimes a una catalanitat que vol trencar amb Espanya.

Ahí tenim als sindicats de clase (Comissions Obreres o l, Unió General de Treballadors) i altres formacions polítiques (Esquerra, Iniciativa o el Partit Socialista). Amb la paradoxa que, qui mes representa eixos interessos sucursalistes i vicarials respecte del nacionalisme català, hui s'amaga darrere del nom de Compromís, sense sigles mes identificatives.

Que quede clar: s'està sembrant un germe del que ara està succeint a Catalunya. Que vol annexar la nostra pàtria valenciana dins d'una realitat política quimèrica al mateix temps que impossible. Demostrant no sols un servilisme afecte, sino una deslleialtat amb la nostra nació comú: Espanya.