Demà 18 de novembre hi ha convocada una manifestació a la ciutat de València per demanar un finançament just. Des d´Intersindical Valenciana diem: totes juntes! Les valencianes i valencians, els partits polítics, els sindicats i les organitzacions socials de tota mena, ens hem d´aplegar unides per reivindicar un finançament just pel nostre país, perquè ens juguem bona part del nostre futur individual i col·lectiu.
Els valencians i valencianes ens hem dotat democràticament d´unes institucions pròpies que ens representen col·lectivament com a poble i que, a més, decideixen políticament el nostre futur en funció del programa electoral més votat a les eleccions autonòmiques. Estarem d´acord que, independentment de la ideologia d´aquest programa, la capacitat d´exercir l´autogovern depèn, fonamentalment, de la suficiència econòmica; estarem d´acord, també, que en la mesura que aquesta suficiència siga més acusada, més recursos podran destinar-se als diferents àmbits: sanitat, educació, protecció social, infraestructures, foment de l´ocupació, pensions, habitatge, model productiu, investigació i desenvolupament per citar-ne alguns.
Són, en el seu conjunt, raons de molt de pes, allunyades de qualsevol pinzellada ideològica, que justifiquen la participació a títol individual o col·lectiu a la manifestació; perquè, en definitiva, tots i totes volem avançar en l´estat de benestar i cap a una societat més justa i igualitària; sempre, però, des de la proporcionalitat, l´equitat i l´equilibri territorial.
Ara bé, si a més d´analitzar el problema des de la perspectiva quantitativa dels recursos que rebem per fer efectives les nostres polítiques, ens preguntem per quines són les raons per les quals les nostres institucions reben, comparativament, menys finançament de l´Estat que les homòlogues d´altres territoris, de manera que trenquen els principis de proporcionalitat, equitat i equilibri, el problema pren una altra dimensió: entrem en l´àmbit de la subjectivitat de les emocions que desperta aquest greuge comparatiu.
Les nostres institucions són nostres perquè així les reconeixem, les respectem i perquè, en elles, ens sentim representats col·lectivament com a poble; s´estableix, doncs, una simbiosi per la qual, la dignitat de les nostres institucions és la dignitat del poble valencià, respectar-les suposa respectar-nos a nosaltres mateixos i, per extensió, menystenir-les, com és el cas que ens ocupa, és viscut com un afront cap a les valencianes i valencians.
Donada aquesta situació, l´assistència a la manifestació del 18 de novembre per un finançament just, va més enllà d´una reivindicació financera: suposa també un apoderament del poble valencià que exigeix respecte i que avisa que, de cap de les maneres, tolerarà per més temps un tractament injust, que ens situe com a ciutadans de segona categoria. En aquest escenari, és difícil justificar absències, perquè no és una qüestió de partits, no és una qüestió d´ideologies: es tracta de defensar el nostre futur com a poble amb unitat, dignitat i determinació. Totes juntes per un finançament just!
