Una barbàrie massa quotidiana

Les xifres parlen ben clar: la violència contra les dones va en augment i, si es pretén acabar amb ella, no es pot considerar com un problema domèstic que afecta a la meitat de la població. És necessari entendre tota la magnitud de la qüestió i identificar amb claredat l´origen del problema: el masclisme. Un masclisme que ho embruta tot, que està present en el nostre dia a dia de manera tan quotidiana que a voltes resulta imperceptible per la majoria de la societat. Un masclisme que té com a objectiu mantindre i potenciar la desigualtat, a tota costa. Per contra, el feminisme, terme criticat per algunes persones, lluita per tot el contrari: aconseguir que dones i homes tinguem els mateixos drets, responsabilitats i llibertats.

El món en què vivim és profundament masclista, i les agressions sexuals i els assassinats són només la punta de l´iceberg, l´expressió màxima de la barbàrie patriarcal. A les entrevistes de treball ens pregunten si volem ser mares; ens costa més trobar feina i quan la trobem és probable que acabem demanant reducció de jornada per cuidar la família; cobrem un salari inferior al dels nostres companys (concretament, un 25,42% menys al País Valencià); estem presents en menys llocs de responsabilitat en empreses i governs; rebem menys guardons i reconeixements; la nostra imatge a la publicitat és ridícula quan no insultant (un majordom ens ensenya a netejar millor, un cuiner ens ofereix una crema de tetrabrick que està tan bona com la que fem nosaltres, quan tenim la regla ens agrada fer acrobàcies, caiem rendides davant d´un mascle que s´ha posat desodorant...); des de xicotetes aprenem que hem de tindre por si anem pel carrer de nit; ens acostumem a sentir missatges que atempten contra la nostra dignitat i la nostra integritat moral en tot tipus de situacions (mentre passegem, a les discoteques, als despatxos...); quasi totes hem patit algun episodi d´assetjament sexual de persones que coneixem o de perfectes desconeguts, sense denunciar.

I, de les coses més greus, quan ens atrevim a denunciar una agressió, la "justícia" patriarcal no es posa de la nostra part i alguns sectors de la societat fins i tot ens qüestionen. En els darrers mesos, hem tingut exemples sagnants de com el sistema judicial no ha protegit suficientment a les víctimes de la violència masclista. A principis de mes, Jéssyca va ser tirotejada quan anava a arreplegar al seu fill a l´escola. El dia d´abans, va anar a denunciar que havia rebut amenaces de mort del seu company, que havia trencat 4 voltes l´ordre d´allunyament. Lamentablement, el jutge no va trobar necessari augmentar les mesures per poder-la protegir i ara plorem el seu assassinat. Aquestes setmanes, està tenint lloc el judici de la violació d´una xica madrilenya per part de cinc monstres. I dic monstres amb tota la convicció, ja que dies abans de perpetrar l´agressió sexual van estar enviant-se missatges comentant que havien aconseguit drogues que podien utilitzar per anul·lar les víctimes que buscarien. Sorprenentment, aquestes converses tan aclaridores no han sigut admeses com a prova, mentre que sí que s´havia acceptat un informe de detectius que van fer seguiment de la víctima després de la violació. La pressió social, però, ha fet que els advocats dels violadors retiren l´informe. Han tingut un atac sobtat d´ètica professional que sembla que no tenen altres estaments.

Per poder fer front a aquesta violència sistèmics, doncs calen mesures decidides per part de totes les administracions, en tots els àmbits, a tots els nivells si volem garantir a dones i xiquetes una vida sense violència. L´única manera d´acabar amb la barbàrie masclista, tan quotidiana, tan descarnadora, és lluitar contra ella de totes les maneres possibles amb una finalitat fonamental: cal que la societat siga feminista.

Ens volem vives i empoderades