Parlar del PP i de Ciutadans és parlar de la dreta espanyola —a Espanya i a Catalunya, de la mateixa manera que quan parlem de Blasco Ibañez o de Juan Marsé, parlem de literatura espanyola. La dreta espanyola està igual com sempre i fa el mateix paper, però la dreta catalana i catalanista de tota la vida ha canviat. Està desconeguda. Només cal recordar que en mig d´una situació social de tensions revolucionàries i amb creixement del proletariat industrial, la crisi econòmica des del 1919 i els fracassos de la política colonial espanyola al Marroc, la Mancomunitat i la Lliga —partit catalanista de la burgesia catalana—van veure com a alternativa «agradable» el colp d´estat de Primo de Rivera perquè era la seua alternativa per a resoldre els problemes. Només cal recordar que Puig i Cadafalch va formar part del comité de comiat que va anar a l´estació del tren quan Primo de Rivera marxava cap a Madrid a prendre el poder d´Espanya. Va ser a Catalunya on es va crear l´atmosfera «histèrica» per buscar Primo de Rivera com a «salvador»: «En el dilema entre un fet extralegal i la corrupció del sistema, optem pel primer», va escriure Puig i Cadafalch.
Ara, la cosa ha canviat. La dreta catalana independentista crida no l´exèrcit i la guàrdia civil, sinó Esquerra Republicana i la CUP, els anticapitalistes, els seus «enemics» naturals de classe de sempre. I què fa la dreta moderada, catalanista, però espanyola? Anar-se´n amb el PSOE, que en teoria són socialistes i d´esquerres, però que no són de nació oprimida? Us imagineu Duran i Lleida, des de la seua habitació de luxe del Palace, amb el puny en alt, dient que votarà el PSC? Com deu ser la dreta espanyola que fins i tot Duran i Lleida votarà l´ «esquerra»?
I és que la cosa, ara, no va d´esquerres ni de dretes: va d´espanyols i catalans i cadascú juga a favor de la seua nació. L´esquerra de la Primera internacional ja no existeix. On és aquell intent dels sectors més avançats del moviment obrer de donar expressió organitzativa a la política internacionalista en què jugaren un paper important Marx, Engels i, fins i tot, Bakunin? Que no s´equivoquen els amics internacionalistes del PSOE. Pedro Sánchez va d´espanyol i Iceta també. Aquest darrer intenta dissimular-ho aliant-se amb el sector més de dreta de l´antiga Unió Democràtica de Catalunya. Però el PSC no s´ha aliat amb ells per ser de dretes, sinó pel seu espanyolisme. Recordeu que Duran ha dit que la crisi a Catalunya no passa per una negociació bilateral entre la Generalitat i el Govern central, sinó per un acord en el Congrés dels Diputats «on resideix la sobirania nacional»: plantejament comú de l´esquerra i dreta espanyola. Pregunteu-ho a Carolina Bescansa.
