Sempre és bon lloc i moment per sentir-te orgullós de ser faller. El 30 de novembre de 2016, en Etiòpia i en plena Convenció de la UNESCO, encara ho fou més. Les Falles, per fi, eren declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un reconeixement històric a milers de valencians i valencianes que a 5.000 quilòmetres de casa es va viure amb una estranya combinació d´eufòria, llàgrimes i la melangia d´estar lluny de tanta gent a les quals voldries abraçar.
Aquell dia la passió de moltes persones - artistes, pirotècnics, músics, poetes, indumentaristes, i sobretot, el del tants fallers i falleres - convertien una festa nascuda al caliu dels trastos vells del veïnat en un reconegut fenomen universal.
Per això, ací, molts dels protagonistes simbolitzaven l´esforç col·lectiu, alçant al tomb una falla de materials tradicionals i l´estètica innovadora d´una premiada campanya que explicà, dins i fora, el patrimoni en comú d´un gran i divers tresor cultural. Una columna de vareta convertida en flama davant unes Torres dels Serrans engalandes amb la Senyera per acollir la irrepetible Crida d´una Fallera Major de València, inauditament acompanyada per les d´altres localitats falleres. Una cita històrica on el foc i la música destaparen l´eufòria de poder proclamar al món: Som Patrimoni!
I ara què? De què val tot això per a milers de fallers i falleres? Què significa això de compartir les Falles amb la Humanitat?
S´ha dit que este segell de qualitat és una excepcional font de promoció turística i de projecció per als valencians . És cert. Ben gestionat pot ser una oportunitat d´atraure un turisme cultural - més qualitatiu que de xifres - que fins i tot arribe més enllà del mes de març.
Però no. La cosa no va tant de mirar cap a fora com de mirar-nos intensament a l´espill. Ser Patrimoni és, sobretot, una nova responsabilitat. Un compromís col·lectiu amb la festa fallera.
És, per tant, una gran motivació per a moltes xicotetes coses. Com traslladar l´Exposició del Ninot d´una carpa a un espai digne, o per oficialitzar per fí un Museu Faller -reformat i a l´espera d´ampliació- que creix en visites i modernitat. Per visibilitzar als artistes a l´hora de llegir guardons al que dóna sentit a la festa. Per apostar per l´Enginy i la Gràcia incrementant els premis econòmics. Per seguir expressant-nos més i millor, en valencià. O per començar a moure fitxa per una Ciutat de l´Artista Faller concebuda com un barri creatiu únic en el món.
Un motiu extra per explicar a TVE que mereixem una cobertura justa. Per reobrir un Centre de Documentació que permeta estudiar la festa. Per tractar i pagar millor als pirotècnics. Per crear noves subvencions que beneficien a les bandes de música; continuar pintant al cartellisme amb grans artistes contemporanis; substituir concursos d´esbossos per respecte a la creativitat, o per fomentar amb rigor la nostra indumentària tradicional.
Implica escoltar a la UNESCO i difondre bones pràctiques i garanties de salvaguarda, o fomentar l´estudi científic i atrevits sobre les dimensions sociològiques, econòmiques, turístiques i fins i tot mediambientals. Atrevir-se a preguntar-nos com és la festa i com -si volem- podria ser.
És fomentar la convivència i escoltar moltes veus per al ban faller; treballar per reduir les queixes; per canviar confrontació per cooperació; concebre els casals com espais de diversitat, germanor i inclusió ; caminar cap a la plena igualtat visibilitzant unes dones que són majoria al cens, i fins i tot atrevir-se a parlar de sostenibilitat i innovació per garantir futur a les nostres tradicions.
Ser Patrimoni de la Humanitat explica un conjunt d´algunes coses que ja s´han començat a fer. Però sobretot implica la responsabilitat col·lectiva de fer moltíssimes altres més que en el futur seria bo fer. Ser Patrimoni de totes i tots... i de ningú al mateix temps. Ser el que érem, el que som; i també el que si volem, podem arribar a ser.
