Vinc d´una escola pública i laica que em va inculcar un desig rabiós per trobar els ingredients que fertilitzaven el món. Recorde amb estima la mestra que m´obsequià les primeres vocals; amb delecte aquell mestre que ens parlava llatí; amb respecte qui m´ensenyà que el saber et protegeix i que l´estultícia acurta els batecs dels somnis.
Van ser els meus primers educadors els qui em van acompanyar de lletra en lletra fins a permetre´m que m´esmunyira sola pels tobogans de tinta. Alguns m´elevaren al firmament i em feren entendre que som un modest pessic de pols estel·lar; d´altres em cuinaren les paraules perquè poguera alimentar-me de la saviesa i fantasia dels qui ens havien precedit. Va ser l´escola pública qui em descobrí altres pobles, altres mons i altres déus i qui em reforçà l´orgull per la singularitat i el respecte a la diferència. Al llarg de molts anys, maldaren per il·luminar-me la mirada amb el cresol de la cultura en un intent d´esgarrar la cortina fosca de la ignorància.
Si mire enrere, veig una corrua de classes on es barregen desenes d´idees nobles aplicades a les actituds quotidianes. Hem de ser lliures -vingueren a dir-me aquells qui em formaren com a ciutadana compromesa i dona independent-, has de sentir-te lliure, per damunt de tot. I si no t´hi sents -m´insistien en anglés, en ciències, educació física o matemàtiques-, ací tens les eines per aconseguir-ho. I em van regalar l´habilitat de dialogar i la d´expressar-me respectuosament. El dret a l´interrogant. El poder de la resolució. I, per damunt de tot, l´oxigen que no m´ha de faltar: la llibertat de pensament.
Què és, en el fons, un mestre? Què, una mestra? És un viver que t´habita. Algú que et recita, una vegada i una altra, el relat de l´univers. Que trosseja curiositats per embolicar la ignorància tenebrosa i que t´eixampla els horitzons barrats. Que embelleix els esperits minúsculs i els converteix en àguiles capaces de convéncer-se que els camins que duen a l´infinit estan oberts per a elles.
Enhorabona, ensenyants involucrats. Enhorabona, escola pública, laica i plural.
Continueu parlant sempre i insufleu-nos la rebel·lia serena, diguen el que diguen els podadors de voluntats lliures i els manyans de portes cegues. Sacsegeu-nos amablement i provoqueu-nos les conviccions adormides perquè esclaten en un exuberant foc d´artificis. Feu-ho.
O estem sentenciats. Condemnats. Destinats.
A morir de silenci.
