14 de diciembre de 2017
14.12.2017

Dirigit a legalistes

14.12.2017 | 04:15
Dirigit a legalistes

El tema de la legalitat, o siga el del seu compliment estricte, es l´argument que a hores d´ara es sol donar per justificar la línea seguida al cas Catalunya. La llei i la seua aplicació ha estat el centre de la meua activitat professional, que vol dir tanmateix la meua vida; doncs, alguna cosa puc dir. El dret escrit sol anar per darrere de la realitat social. Així, un bon grapat d´exemples mostren com la frontera existent entre allò que representa la legalitat i allò que seria més just no està definit.

Per concretar, recordem bastants casos en relació a drets personals o col·lectius. Ja a la Revolució Francesa va haver-hi el clam reivindicatiu de les dones, en creà la figura del ciutadà, però, en termes masculins, llavors, Olympe de Gouges va escriure el primer text sobre els drets de les dones i, com sabeu, la cosa acabà malament; dècades després, el moviment sufragista, il·legal, i per tant, reprimit, va anar aconseguint el dret al vot, i ho feu infringint les llei fetes pels homes. Podríem seguir el relat d´altres moviments emancipadors que van sortir de la legalitat, tals com: la lluita contra l´esclavitud, l´apartheid, el moviment pels drets civils de la població negra als Estats Units.

D´especial interès és el cas de l´objecció de consciència, en especial amb ocasió de la Primera Guerra Mundial de 1914. Joves com Oscar Wilde es situaren contra anar al front, van ser jutjats i reprimits per il·legals, durant dècades objectors, com el valencià Beunza, tingueren que infringir la llei amb formes de resistència. Poc a poc, però, els governs van cedir i el patriotisme deixar una obligació.

Igualment, hi ha d´altres conductes il·legals generades a causa de reivindicacions de caràcter més personal. El cas de les persones amb opcions sexuals no tradicionals, o també está el tema present i evident del desnonament dels ciutadans que no podem pagar el seu habitatge.
La característica comuna, de molts exemples, tant en democràcia com en dictadura, es troba en una legalitat restrictiva i unes reivindicacions que no tenen via per on ser canalitzades. Com advocat he assistit a persones que s´han situat al límit de la legal-litat, o fins i tot, en un espai fora de norma. Ho fet davant els tribunals de justícia, i aquest és un terreny en el qual la majoria de jutges solen limitar-se a aplicar literalment la norma. Però hi ha d´altres que veuen el dret més enllà de la lletra escrita puix hi ha uns principis d´allò que és just. Reduir el tema a l´aplicació literal limitadora de la llei resulta, doncs, un forma d´ajornar les solucions.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine