Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un relat per a la pilota

Octubre de 1986. L'Eder Jai de Benidorm va omplir les seues dos mil butaques, mai abans ho havia fet, per a presenciar el desafiament del segle XX. Per fi s'havia tancat el mà a mà entre la mítica figura valenciana, Paco Cabanes, El Genovés, i una primera figura de la pilota basca, Martín Martinicorena. S'havia parlat del duel entre El Genovés i Retegui II, però en l'àmbit de la pilota basca algú va haver de pensar que era massa risc per al prestigi de la empresa que tenia fitxat al campeonísim d'Erasun. Era millor enviar a terres mediterrànies a un campió de parelles, i veure el resultat...Y això que es jugava en un frontó, a l'estil basc i amb pilotes que no van baixar dels 90 grams.

La partida va ser retransmessa en directe per l'ETB. Va estar precedida d'una trobada per dalt corda encara que sense quarta paret, en un espectacle apassionant que algú com Eusebio es va atrevir a catalogar com la solució ideal per a expandir la pilota valenciana per tots els frontons del món... En algun vell arxiu de l'ETB han d'estar eixes imatges. La quarta paret és la que dificulta la bellesa televisiva del joc per dalt corda.

El desafiament va resultar apassionant mentres El Genovés va tindre forces, que van ser cinc tants, mentres va tindre el traure en el seu poder. Una jugada a dos parets, genial, posava el 5-1 a favor seu. Va ser l'última espenta de la mítica figura valenciana. Alguns havien travessat fortunes en les grades a favor del valencià, portats per l'eufòria i la incontenible emoció. Estava destrossant al seu rival! La història ja se sap. Martinicorena va prendre el traure i va acabar en un tres i no res amb un rival exhaust. Cada quinze en el frontó exigia d'un esforç físic que multiplicava per deu el de qualsevol vesprada en qualsevol trinquet. Segurament amb això no havia comptat Genovés. Ni de trobar-se amb un pilotari amb dos mans idèntiques, elegant i intel·ligent. El Genovés va contestar el periodista de l'ETB sobre pròxims duels: «Ara espere al campió basc en el trinquet valencià...». Naturalment no va haver-hi resposta.

Des d'aquella partida els duels a frontó entre bascos i valencians s'han anat succeint quasi sempre a favor dels primers, inclús en frontons de a penes 22 metres, amb rebots. Estan en el seu terreny, en el que han aprés des de xiquets. Molts anys queden per a poder competir en igualtat de condicions. Potser anys d'acostament del frontó als propis jóvens valencians, amb instal·lacions adequades. Una vella reclamació mai atesa.

En el procés d'internacionalització de la pilota, els bascos, tan amants de la seua història i les seues tradicions, no han volgut quedar-se fora del desenrotllament dels jocs directes, mantinguts en diverses regions europees i americanes i en el terreny de la investigació històrica en terres basques. En Navarra, va ser Tiburcio Arraztoa qui els va recuperar a través del Laxoa. Ara, sorgixen iniciatives des d'Oiartzun i es consoliden al llarg de tot el territori euskaro amb la creació i consolidació de la Lliga Basca de Bote Luzea, el joc a Llargues.

Gràcies a eixe procés d'internacionalització impulsat des de València, el relat, -paraula de moda-, del nostre esport ja no depén de l'emoció que desprenia la figura del mític Genovés. Ni d'impulsos momentanis. És camí relatat que defén la modalitat que va ser reina en tot el territori valencià durant diversos segles, des del Roig d'Alcoi a Bandera; des del «Nene» a Llanera, des de Tonico a Martínez d'El Campello el que feia brollar llàgrimes d'emoció en el seu rostre pel triomf en llunyanes terres colombianes. Més o menys com va passar a favor dels bascos en el desafiament de Cartagena a finals del XVIII. Fa tres segles?Hi ha relat o no hi ha relat?

Compartir el artículo

stats