Mria Antònia Armengol i Ignacio Subías pel PSPV, Javier Palau i José Mallent per Ribera Salud i Sanitatsolsuna han mantingut un debat en Levante-EMV a propòsit de l´anunciat final de la concessió administrativa signada el 2003 per 15 anys. Els programes electorals dels partits del Pacte del Botànic es comprometen a finalitzar el contracte en març del 2018. Ribera Salud es rebolica i desplega el seu armament propagandístic i judicial. La petició de suspensió cautelar de la reversió que presentaren ha estat rebutjada pel TSJCV. Sanitatsolsuna té presentat un altre recurs. La consellera de Sanitat, Carmen Montón, fou entrevistada per aquest diari el diumenge 4 de desembre.
Palau i Mallent acusen Montón de prendre decisions ideològiques. Es clar que ho son. També ho foren la inauguració de l´Hospital de la Ribera en concessió administrativa, el posterior rescat per les arques públiques i la nova adjudicació al mateix concessionari, estenent la gestió als centres de salut del Departament de la Ribera; decisions ideològiques dels governs de Zaplana i Olivas. No és difícil endevinar la ideologia neoliberal darrere de l´entrega a la mà privada de les claus de la despesa en serveis públics. L´Informe Abril de 1991 ja tenia els elements privatitzadors de la llei 15/1997 de la primera legislatura Aznar: «Sobre habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut». Cal recordar que s´aprovà amb el vot afirmatiu del PSOE, com també que en les legislatures de Rodríguez Zapatero no es varen atendre les iniciatives per modificar-la, excloent la gestió privada de la seva redacció.
Si anem a les dades, les que obté, selecciona i difon Ribera Salud no són independents de la seva ideologia ni dels seus interessos econòmics. Dades (incloent les posicions elevades que tradicionalment ocupen els departaments de salut en concessió, en les pròpies classificacions de eficiència de Conselleria) insuficients per valorar la repercussió de la gestió privada en la caixa pública. Es fa necessària la lectura de la nombrosa literatura generada en informes i estudis diversos (incloent Sindicatura de comptes, Comissió Europea, o Simap).
Els governs del PP afavoriren l´augment de la facturació intercentres dels gestors privats, per atenció a pacients d´altres departaments de gestió pública (veritable font de beneficis) i relaxaren la inspecció. Quan el govern del Botànic millora el control i reclama liquidacions incomplertes al seu favor, els concessionaris es neguen i recorren als tribunals. Ribera Salud (i també altres concessionaris) es comporta com si el Departament de Salut que administra fos de la seua propietat, resistint-se a complir el contracte i entregar les claus. Recuperar la gestió directa del Departament de la Ribera, pot iniciar la reversió de l´entusiasme privatitzador del PP. L´estalvi en el benefici del gestor privat hauria de repercutir en la millora del servei, com bé apunta la consellera Montón en l´entrevista. No hi ha cap raó inherent a la gestió pública que, necessàriament, haja de fer-la menys eficient.
Triar entre gestió pública o privada es una opció ideològica, i escollida la primera opció, el debat veritablement important hauria de respondre certes qüestions. Detectades les debilitats de la gestió pública, per què no combatre-les des de la mateixa gestió pública? Per què els plans de xoc de Conselleria per baixar les llistes d´espera i racionalitzar l´atenció primària no donen els resultats desitjats? Hi ha la necessària implicació dels col·lectius professionals? Hi ha comportaments corporatius i lobbistes que dificulten l´eficàcia de la gestió directa, com em comenten coneixedors de les interioritats de la sanitat valenciana? Les escasses oportunitats de combatre l´envestida neoliberal passen per estimar i cuidar la cosa pública.
