Sembla que fou ahir que estàvem menjant el raïm i ja van dotze jornades. Molt d´amor, humor i cultura que tinguem per a les que venen, que la resta ve afegit. Perquè la salut és primordial però, si ens falta l´afecte i la resiliència, poc la valorarem i gens ens servirà. Mafalda ha vingut a buscar-me el somriure amb una de les seues vinyetes: «El que tiene que ser diferente no es el nuevo año... ¡es usted!». Quanta raó. La observació, diuen, ajuda al sanament, que alhora ens porta a la connexió. La introspecció du a l´autodescobriment i, al remat, a la veritat de la qual sovint ens amaguem.
Idees, creences, anhels. Fins i tot quan pensem que ens les sabem totes, potser estem bufant en caldo gelat. Encara que tampoc no anem a picar-nos, ningú hem nascut sabent, o això propaguem. Treballant primer en un mateix -sense egoisme, des de la responsabilitat- trobem que en la pràctica està la traça i la gràcia. Va de bo, que entre uns i altres pilota encalà! Enjugassats i molt entretinguts, tots ens quedem en algun moment a la lluna de València. Aleshores, altres historietes -com esta anònima- poden induir-nos a vore el bosc més enllà dels arbres: «- Ment: Estic preocupada. - Cor: Sols relaxa´t. -Ment: Però, estic totalment perduda ara. - Cor: Només seguix-me. - Ment: Però tu no has estat allí mai. - Cor: Confia en mi, t´encantarà. - Ànima: si vos callàreu els dos, vos mostraria el mapa».
A mi em servixen molt com a brúixola existencial uns fulls de ruta: els llibres. Sol passar-me que m´arriben just quan els necessite. És com si m´elegiren a mi - i no al contrari- quan m´identifique màgicament amb ells. Al cap dels anys han sigut meravellosos companys, mestres, confidents, espills, inspiració. La vida soñada de Emma, de Teresa Guirado, m´esperava davall del pi nadalenc, i m´adentrí en ell sense remei, el devorí en quaranta-huit hores, fins descobrir un final... que era un principi. «... Piensa que, en ocasiones, la felicidad sigue caminos insospechados y, para verlos, a veces es necesario desconectar el cerebro y dejarse guiar por el corazón. A fin de cuentas, el corazón está repleto de neuronas». Més tard, tres tresors em feren ullets des d´una prestatgeria que visití. Totalment convincents, volien vindre-se´n a casa amb mi. Com havia de dir-los que no? El camino del artista, Los 4 acuerdos, 1,2,3 respira... Una miqueta de tot. De vegades si la situació està feta verema i provem iniciatives diferents, pot ser canella en rama. Seguim... i esmentem-ho.
