Hem conegut la notícia que, finalment, després d´anys de litigi i enfrontament, la Nau de Tallers dels Alts Forns del Mediterrani serà de titularitat de la Generalitat Valenciana.
Per als saguntins i les saguntines és una fita històrica, ja que, després de molts anys, de moltes promeses frustrades, del somni inabastable de transformar el nostre passat industrial en bressol de cultura per a tots els valencians i valencianes, veiem que a poc a poc, pas a pas, estem vertebrant la nostra ciutat, reconeixent la nostra memòria i projectant-nos cap al futur, ofrenant glòries a la nostra terra valenciana.
El País Valencià ha guanyat un espai cultural de primera magnitud que hem de saber gaudir i utilitzar sense caure en l´especulació cultural d´anys passats. L´escenari de les «Troianes», o de les «Comèdies Bàrbares», la fallida Ciutat del Teatre, que tenia com a centre i escenari aquesta Nau, serviren a anteriors administracions per alimentar un ídol amb peus de fang que la crisi va fer trontollar. Una utopia que, després de tants recursos invertits, tantes eternes promeses, corria el perill d´esdevindre llegenda i no realitat.
La Nau de Tallers és testimoni també del relat que hem viscut els i les valencianes durant els últims anys. Víctima o presonera d´un model d´especulació buit fou, com Parc Sagunt, un mirall de progrés cultural del zaplanisme, que posteriorment es deixà abandonat fins la inanició quan la crisi deixà a la Ciutat de les Arts Escèniques, com amb la Ciutat de la Llum, amb milions d´euros invertits i projectes culturals sense cultura, sense infraestructures i en la ruïna.
Ha hagut de ser el treball de la gent, de les persones honestes, com ocorre amb els operaris de taller, o els cooperativistes que es fan càrrec de la fàbrica, quan el capital o els terratinents abandonen, els qui hem revertit la situació. Amb voluntat de diàleg, sabedors i sabedores de la dignitat i de la justícia d´allò que s´exigia, hem aconseguit de nou superar una ferida històrica i afrontar el futur. Aquells i aquelles que propiciàrem el canvi el 2015 hem donat un altre pas per reconstruir i vertebrar el nostre territori.
L´aposta del Govern del Botànic per la indústria és integral i abasta des dels propis sectors productius, amb el procés de neo-industrialització que estem vivint, fins el reconeixement que la indústria ha deixat en el nostre patrimoni i la incorporació de la memòria obrera com a espai de la nova creativitat, la lligada al sector quinari, que acosta i democratitza la cultura oferint-la a tots i totes les valencianes.
Iniciatives com el Centre d´Art en Bombas Gens, a València, La Nau de Tallers de la Siderúrgia d´AHM de Sagunt o la Real Fàbrica de Ceràmica, a l´Alcora, són exemples de la regeneració del patrimoni industrial com a bressols de cultura, art i oci.
Una societat que sap mirar el passat per encarar el futur, que sap reconèixer antics centres de producció industrial com a espais actuals de la promoció de la cultura, és una societat que reconeix en la creació la seua forma de créixer.
Continuem avançant.
