Quan el 18 de juliol de 1897 el Jai Alai de València anunciava la primera partida de dones pilotaris de «cesta punta», no procurava apostar per la igualtat. Fa cent vint anys a penes hi havia consciència social sobre qüestions de gènere. S´organitzaven per motius merament comercials. De fet aquell Jai Alai, que va començar anunciant «cesta punta» acabà programant partides al «estilo del país», es a dir, a llargues, i desafiaments basc-valencians amb peculiars condicions, a fi d´atraure espectadors i rendibilitzar una milionària inversió. La capacitat d'aquell recinte superava els sis mil espectadors. No hi hagué massa sort amb l'experiència femenina ja que a penes va durar en el temps.
Molts anys després, en l'àmbit de la pilota basca es va apostar per les raquetistas, que, a València, tingueren el seu àmbit en el Frontó Chiqui, inaugurat en 1942, amb capacitat per a cinc-cents espectadors, situat en el carrer de Russafa, on posteriorment es va ubicar el Cine Lys. En l´àmbit de l'esport autòcton, res de res. La presència de la dona en els trinquets, inclús com a espectadora, era nula. Només en alguns pobles de la Marina, en les partides del Joc al Carrer la seua presència estava normalitzada, cas de Murla.
Tot ha canviat per a bé. La dona guanya en drets i reclama el seu lloc en l´espai del joc de pilota, en totes les seues variants i en tots els territoris on es conserva. I això només pot portar immensos beneficis per a este esport. Normalitzar la presència femenina hauria de ser una de les prioritats del nou futur. Cal destacar l´esforç federatiu per impulsar les seues competicions, tant en l'àmbit intern com en l´internacional. Hi ha tornejos de raspall, d´one wall i de galotxa en terres valencianes. Hem vist partides de raspall femení que han entusiasmat a l´afició de Pelayo. Ara mateix la Federació ha programat un circuit de tecnificació que congrega a desenes de xiques, repartit per diverses seus.
En el Mundial de Colòmbia vam vore una bella final individual que acabà amb el triomf, i la medalla d'or, per a la biscaïna Patricia Espinar. La partida contra la campiona holandesa va ser certament espectacular. Les pilotaris valencianes aconseguiren la medalla de bronze després de les seleccions d'Euskadi i Mèxic. Igual que els seus paisans masculins, les pilotaris valencianes guanyen en prestigi en el panorama internacional. És la conseqüència de l´aposta que es fa des de diversos clubs, de la Federació de Pilota i de les institucions, especialment des de la Diputació de València.
Estem en els inicis, només en els inicis. Preguntar-se a hores d´ara per una possible professionalització és una quimera, però assistim a trobades on les xiques, que porten públic a les pistes, reben xicotetes compensacions per als seus gastos de desplaçament, fet absolutament impensable fa anys. A Alfafar i Cheste, l´últim cap de setmana de gener, s'anuncien algunes de les millors pilotaris valencianes junt amb figures de la talla de Titín III i Lasa, gràcies a l´empresa riojana Garfe. Festivals de frontó valencià que comptaran amb la presència de Levante TV. Es parla d'un gran campionat interfederacions a nivell estatal impulsat des de València i Euskadi. Idees integradores a favor de la pilota femenina. Idees per guanyar el futur.
