Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740-1771) fou un religiós dominicà i el seu interés per les qüestions erudites el portà a relacionar-se amb personatges com Maians i, per altra banda, la seua preocupació per la llengua pròpia del país el va dur a contactar amb el notari Carles Ros. De manera que Galiana es situa a cavall entre l´erudició il·lustrada i les preocupacions més popularistes. Encara, algunes de els seues propostes editorials -la publicació dels clàssics medievals- el situen com un dels precursors del que després serà la renaixença. Malauradament, la seua mort a l'edat de 31 anys no va permetre que posàs en pràctica aquells projectes.
En el camp de la historiografia, les seues preocupacions són les habituals dels erudits divuitescos, però tindrien molt d'interés ara les Memorias de los varones señalados (...) de Onteniente. Aquest text, ara perdut, es trobava al convent dominic d´Ontinyent i estava prevista la seua impressió. però, no es va fer i sols en conservem una síntesi. També va redactar cartes erudites -algunes publicades modernament- i altres textos en llatí i castellà -molts dels quals, inèdits.
En el camp de la literatura de creació, Galiana és importantíssim, atés que és el qui reprén la novel·lística valenciana en llengua del país amb la seua obreta Rondalla de rondalles, que va assolir un èxit rotund des de la primera edició, i que va conéixer vuit reimpressions més entre el 1768, data de la primera, i el 1884. Aquest text, imitant el Cuento de cuentos de Quevedo, pretén fer una paròdia del parlar de les gents populars valencianes, però és, a la fi, un bellíssim exemple del valencià col·loquial a mitjans del segle XVIII, ple de girs ben genuïns i amb una notable riquesa lèxica. També va escriure -i potser publicar- alguns col·loquis, com ara el Coloqui graciós y entretingut que ha passat este matí entre Agulucho de Moltó y la Blanca del Marqués sobre la processó que es féu air, dia 26 de juliol de este any 1766 en la villa de Ontinyent. Primera y segona part, de tema exclusivament local -sobre un certamen literari convocat pels jesuïtes-, que ara com ara no està localitzat.
Galiana, preocupat per la llengua, com ja hem dit, ultrapassà, així, el simple interés arqueològic que podien mostrar homes com Maians pels refranys valencians -el mateix Galiana també n´elaborà un recull- i s´acostà a postures més d´acció, en la línia del notari Carles Ros.
