És de valorar l´invent per a la llibertat i el camí perdurat de la paraula, ara celebrat, de Johannes Gensfleisch von Gutenberg: la impremta. Que les arts i els oficis vinculats a la creació del que ara anomenem llibres o periòdics, acabarien amb els sistemes polítics basats en el secret, i amb els prejudicis socials i morals, i amb tota religió, ja ho va dir Condorcet en l´Esbós d´un quadre històric dels progressos de l´esperit humà. I que «més que el plom en les bales, és el plom de les caixes d´impremta allò que ha canviat el món», ja ho proposà després Lichtenberg en un aforisme, que s´ha demostrat reversible: per a impedir el progrés del món, ha sigut i és fonamental impedir els fruits de les impremtes, i ara, de les pantalles, de tot: la cultura pública i la personal. I finalment, l´any 1962, McLuhan ho concretà en The Gutenberg Galaxy: «la premsa de tipus mòbil va crear un nou món circumdant, del tot inesperat: creà el públic». Bé, el primer client va ser l´Església: l´anomenada «Bíblia de 42 línies»... I ara, quan més públic de la impremta hi ha capaç de beneficiar-se´n, perquè gràcies a ella s´ha alfabetitzat, s´ha educat, i pot gaudir de la imaginació en estat de creació permanent, va deixant d´usar-la.
En canvi, valorem l´herència de les construccions insuperades per a tal «nou món», els tipus multiplicats de les lletres: la Garamond, la Times, la Palatino, la Courier, la Baskerville, l´Arial... ¿Saps en quina lletra t´arriba cada dia el Levante que estàs llegint?
Tanta útil bellesa és fruit d´un treball meticulós i genial. Repassem-lo: en aquells temps de Gutenberg -i de manera similar, de Coster o Manuzio-, els operaris de creació impresa començaren per realitzar a mà cada lletra de l´alfabet, primer en fusta, després en plom i estany, de manera que les peces es pogueren combinar per a compondre paraules. Ja fetes, les dipositava component línies i formant un bloc damunt d´una platina. Després, el lligava perimetralment amb una corda o el tancava en un marc i formava la pàgina. La traslladava a la premsa, on entintava la superfície de les lletres, sobre les quals situava un paper que s´estampava amb la pressió de la premsa. I plec a plec de pàgines es constituïa la saviesa lliure i perdurable. Les ciències implicades: el disseny de les pàgines, la fusteria i la metal·lúrgia per al torn, la fundació per als tipus, la química per a la tinta. En els pigments se solia usar la membrana del pit d´un estornell, deixada en calç i vinagre. Ara ja saps -tant si t´agrada llegir com si no- per què, des d´aquell moment, els estornells fugen piulant de manera tan tràgica.
