I també es cau, i quan ho fa no hi ha marxa enrere. Les tenim de tot tipus, mida i color, posades i canviades segons l´ocasió, però abans del soterrament de la sardina celebren el seu reconeixement. Uns es mouen de categoria en eixe ball de dobles cares, mentres que altres -com jo, per moments- se senten com un polp en un garatge. De bon de matí, veig als nanos carregats amb els ítems que els han anat demanant a l´escola -cada dia afegint una cosa més, fins que arribe la cercavila: corbates, gorrets, robes cridaneres... -, que més els val portar-los si no volen que la farina els caiga al cap, enrefilada pel rei de Carnestoltes i els seus ajudants.
Recorde haver-me divertit a muntó quan era menuda i estava immersa en estes diversions, però amb la ment d´ara no puc evitar fer carasses als jocs o les situacions que impliquen ridiculitzar d´alguna manera a qui per no voler, no poder o no saber, no seguix les regles establertes. Si més no, potser siga massa demanar que els convencionalismes i les normes beneficien a tots, o que -si no ho fan- no s´apliquen a ningú. Per descomptat, quant a convencions socials es referix, i sempre partint de la base que no seguir un terme no implique fer-li mal a algú. Sí, ho sé, de tot ha d´haver en el món, «la vida es un carnaval» i de vegades no és precís aigualir la festa calfant-se massa el cap, però altres voltes cal (re)plantejar-se les coses.
Deia Carl Jung: «Pensar és difícil, per això la majoria de la gent preferix jutjar». Tan avesats com estem a mirar cap a fora, seria ideal que ens servira per al que tenim dins també, i així superar el dur -i no tan pur- xafardeig. Un exemple musical internacional: que no han estat impressionants Justin Timberlake en la SuperBowl i Rihanna en els Grammy? Doncs se´ls ha fregit en les xarxes. A ell per ser previsible, a ella per engreixar. Pareix que les peculiaritats no poden desfilar si no passen la duana de la crítica destructiva. I a mi que em pareix que les diferències fan la vida més entretinguda? Quina mania d´amagar-les! Ens arrisquem a quedar-nos a soles per anar contracorrent, però fins i tot els salmons tenen recompensa en seguir el seu instint. Dit açò, molt divertida la disfressa, xe, quan me la pose perquè realment m´abellix; i més quan podem riure´ns junts -sense mala idea- perquè cadascú sabem de què va la festa...
