Si Mª Dolores de Cospedal diu que TV3 manipula; si Eduardo Inda diu que és feixistoide; si Isabel Bonig diu que difon el nacionalisme... Si tants ho diuen, tindran raó? La unanimitat de la crítica sempre provoca un profund respecte. Així que, després de donar-los les gràcies pel seu desinteressat diagnòstic, em dispose a escoltar l´arsenal de raons en què es basen. I ací estic, esperant assegut; perquè jo sí que veig TV3, i vull saber si m´adoctrina i estic tan encegat que no hi veig allò que tants veuen tan clarament. Acusen tan clarament, corregisc; ja que no veuen TV3 perquè no l´entenen. Bonig, que és de Castelló, podria, però com diu que valencià i català són llengües diferents, no l´entén i per tant no la veu. I ara pregunte jo: si no la veuen, per què la critiquen? Com que la pregunta és retòrica, queda reduïda a un simple exercici d´ironia.

Ironia és que Cospedal veja manipulació a la tele catalana i no a la tele manxega que transformà en aplaudiments els xiulits que li van dedicar en la plaça de bous d´Albacete. Ironia és que el Goebbels d´Okdiario denuncie fanatisme quan per emmagatzemar el seu historial sectari caldria un pendrive de 2 terabytes de capacitat. Ironia és que Bonig vaja d´oposició moderna i caiga en l´arnada catalanofòbia. «Quina toquem, mestre? La de sempre, però més carregada de bombo». I de catalanista com insult passa ja directament a secessionista.

Difama, difama, que alguna cosa queda. Pretenen desprestigiar TV3 per justificar-ne la intervenció si prorroguen el 155. Ho fan rebatent amb improperis el que haurien de rebatre amb arguments. Arguments? Els poses cap per avall i no els en cau ni un. Angelets. Sort tenen que l´espanyolisme rampant és tan poc exigent que fins i tot un personatge tan desacreditat com Alfonso Guerra pot denigrar TV3 amb èxit. Que bata rècords d´audiència els ha posat, com Almodóvar, a la vora d´un atac de nervis. Que es cuiden, doncs; o amb tanta tensió i estrès patiran un brot psicòtic. El consell és gratuït.