18 de febrero de 2018
18.02.2018

Voreres més amples

18.02.2018 | 00:31
Voreres més amples

En els últims trenta anys en la gran majoria de les ciutats europees s´estan fent canvis significatius en els carrers, les avingudes i les places. Per a millorar el benestar dels ciutadans, sanejar el medi ambient i previndre els efectes del canvi climàtic, s´hi planten més arbres, es posen límits al trànsit de vehicles a motor, augmenten les zones per a vianants i s´amplien les voreres. Voreres més amples i reducció de calçada, el contrari del que es feu als anys cinquanta, quan les ciutats s´organitzaren per donar cabuda als automòbils. Amb eixe objectiu, moltes places es van convertir en aparcaments i es retallà l´espai dels vianants, com es va fer amb els massissos centrals de les granvies de València reduint la seua amplària. És eixe un criteri que s´ha utilitzat en molts carrers nous dels nostres municipis: voreres residuals, més apropiades per als gats que per als humans, predomini absurd i desproporcionat de la calçada, fins i tot en vies on només entren els residents, i absència d´arbres.

L´experiència d´uns espais públics concebuts així, amb el pas dels anys va dur a reflexionar sobre els seus inconvenients i recuperar les diverses funcions del carrer. El carrer és un espai per a passar però també és un espai per a estar. Els primers usuaris del carrer és la gent que camina i no pareix lògic que si, com és habitual en les nostres ciutats, menys d´una tercera part dels desplaçaments es fan en vehicles privats, els cotxes acaparen fins al 80 % de l´espai. Pels carrers i les places es transita, es conversa, s´observa els comerços i les arquitectures, i també es passeja pel gust de fer-ho. Les persones grans –cada volta hi ha més població major– les discapacitades i els xiquets han de poder transitar amb tranquil·litat, sense perills. Els carrers són espais de comunicació i de sociabilitat que necessiten dimensions humanes, de les quals una de les condicions és que tinguen l´amplària que es necessita per a estar. Les transformacions que es fan progressivament al carrer de Sant Vicent a València, que s´iniciaren amb el tram entre les places de la Reina i de l´Ajuntament, i que ara es perllonguen fins a la d´Espanya, ne són un exemple: ampliació de voreres, disminució dels rastells, creació de rampes que eliminen obstacles en els passos de vianants, plantació d´arbres, situar puntualment cadires? I hi ha més dinamisme comercial quan es passeja amb més tranquil·litat.

La irrupció massiva de cotxes va produir una gran distorsió en l´espai públic en ocupar i protagonitzar els vehicles els carrers i les places, introduint per al vianant el perill del trànsit intens, embrutant l´aire i dificultant la relació ciutadana. Una ciutat amable i més sana necessita menys vehicles a motor circulant, eixe és el futur. La ciutadania, per supost, ha de poder accedir on vullga, una altra qüestió és com fer-ho: amb el cotxe no sempre és lògic ni desitjable. Dins de la ciutat els cotxes cada vegada presenten més inconvenients, no són adequats per a desplaçaments interiors. Per a accedir hi ha el transport públic, les bicis, el caminar i, només en ocasions, el cotxe.

Les voreres amples permeten també plantar arbres en condicions. Es poden fer escossells majors que en faciliten el creixement i fer-se grans les copes per a donar ombra i frescor. Així, els arbres eviten acostar-se massa a les façanes i creixen sense molestar els residents. Plantar arbres només per adornar és una ximpleria. La ciutat necessita més vegetació per a mitigar els efectes del canvi climàtic, que la xarxa d´arbres de les vies publiques s´estenga el màxim possible, de manera que els itineraris urbans estiguen protegits i connecten amb els jardins i els parcs.
La generalització de carrers amb vorera a les ciutats va anar lligada a la intensificació del trànsit de vehicles. Ara, en carrers de trànsit reduït, amb accés pels residents i les emergències, les voreres amb rastell es podrien suprimir si es respectaren els límits de velocitat. Altres s´han de peatonalitzar : els carrers estrets, les places representatives de Ciutat Vella, els centres urbans dels barris i altres vies que es necessiten per a passejar i estar. Per això deixaren de passar fa anys els tramvies i els cotxes per la Plaça de la Maredeu de València; i ara s´ha de seguir eixe canvi amb les places del Mercat, de la Reina i de l´Ajuntament, i en uns altres espais urbans. A València i a molts dels nostres municipis.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine