Sóc d´un poble de l´horta i se bé els patiments de la lluita diària». M´identifique plenament amb estos versos d´un poema d´Estellés. Ell era d´un poble de l´Horta Nord, Burjassot, i sabia molt bé de què parlava: de la lluita diària i generalment poc agraïda d´aquells veïns i veïnes seus que es dedicaven a llaurar la terra per intentar garantir-se un futur digne. També des dels anys 70 del segle passat començà la lluita social per la defensa i dinamització de l´horta i la seua agricultura davant l´ofensiva urbanitzadora i la projecció de grans infraestructures que volien esquarterar el territori.

L´any 2001 es va produir una fita històrica en la defensa de l´horta: 118.000 persones van signar una Iniciativa Legislativa Popular per tal de dur al plenari de les Corts Valencianes una llei de protecció i dignificació de l´entorn. Després de tot l´esforç i legalismes per recollir les signatures en tres mesos, però, el govern del PP ni tan sols va acceptar a tràmit la ILP. Una manera peculiar d´entendre la democràcia participativa.

En juny de 2015, amb el Govern del Botànic, van començar a canviar les coses: en poc més de dos anys i mig s´ha fet molta feina. De fet, en les properes setmanes les Corts aprovaran la Llei de l´Horta i en uns mesos el Pla d´Acció Territorial. També durant este mes començarà el procés participatiu de la redacció del Pla de Dinamització Agrària de l´Horta i cap a finals d´any s´haurà creat l´ens gestor anomenat Consell de l´Horta. Tot això en només una legislatura.

Ara, el Partit Popular ha decidit presentar des de l´oposició mocions als ajuntaments de l´Horta i en la mateixa Diputació de València, tot demanant que es paralitze la Llei de l´Horta, a més d´introduir tota una sèrie de reivindicacions agràries. Per a un observador desinformat probablement li faria goig escoltar als representants del PP defensant l´horta de València: parlant de la importància dels llauradors i llauradores, de la preocupació per l´envelliment i trencament generacional o de la manca de formació. Certament, és desconcertant. Però encara que siga amb molt de retard, benvinguts a la lluita.

Però clar, mentre els escolte, carregada de paciència, no puc oblidar el llarguíssim període de vint anys en els quals governaren amb majoria absoluta. Ni puc ni vull oblidar mentre em pregunte: què varen fer els successius governs del PP durant eixos vint anys, respecte a l´horta? Quines mesures concretes en política agrària es varen dur a terme? Redactaren algun Pla Agrari per a l´Horta de València? O per a la Vega d´Oriola? O un Pla Agrari per a tot el País Valencià? La resposta és no, res de res. Bé, de fet la seua política agrària era el ciment, una depredació del territori massa vegades vinculada a l´enriquiment personal dels «amiguitos del alma», com hem anat sabent i s´ha anat provant.

La realitat és que entre 1995 i 2015 l´horta de València ha perdut un 30 % de la seua superfície. La realitat és que els governs successius del PP han propiciat la urbanització de les hortes de Campanar, la Punta, la Patacona, han deixat sembrada l´Horta de PAI´s a mig executar. Varen deixar desmantellat l´IVIA, i en qüestions com la crema de la palla d´arròs miraren cap altre lloc. De fet, al Parlament Europeu, on el PP no ha deixat de ser majoritari, l´agricultura valenciana sempre ha acabat sent moneda de canvi. Recentment fins i tot es va aprovar la modificació dels aranzels de la taronja de Sud-àfrica amb el vot favorable del PP, un vot de nou contrari als interessos dels llauradors i llauradores de la nostra terra.

I una altra realitat: ja no ens enganyen. Els fets, i no les paraules, són els que determinen la voluntat d´actuar en un sentit o en un altre, i en este tema tot està molt clar. En una legislatura s´haurà avançat més que les cinc anteriors pel que a la protecció i dinamització de l´horta de València. Hem passat de l´especulació i la depredació a assentar les bases per posar en valor, tant mediambientalment com econòmicament, un espai que és de tots els valencians i les valencianes. Ho tenim claríssim, sabem bé els patiments de la lluita diària.