Estos dies, ha originat malestar en el valencianisme l´anunci que Consum deixaria d´etiquetar els productes propis en valencià. La finalitat d´este escrit és aportar unes reflexions per si poden útils a la cooperativa per a acabar de resoldre el tema. Al meu entendre, Consum hauria de debatre quina política lingüística li convé no solament a ella com a entitat comercial, sinó també a la societat valenciana i a la societat espanyola. La política que predomina en Madrid és la que ha practicat la Corona de Castella al llarg de la història: actuar com si només existira el castellà. En canvi, la Corona d´Aragó tingué durant la seua existència (s. XII-XVII) la pràctica d´unir pobles i llengües.

Com a cooperativa valenciana, entenc que Consum deu evitar tant l´antiespanyolisme com la concepció centralista i castellanitzadora que ha practicat (i practica) la trampa de reduir Espanya a la Corona de Castella. Si Consum anara prenent decisions lingüístiques evitant els dos extrems dits, es crearia adversaris. Però també faria amics. Sens dubte, cal actuar amb prudència i educació; però també amb objectius clars i amb decisió. Potser Consum podria fer una campanya dient que respecta totes les llengües d´Espanya i, en conseqüència, les usarà totes, particularment aquella que és cooficial a on està més implantada (el valencià). Els clients de La Manxa poden mirar només la informació en castellà (que és molt majoritària), de manera que no es poden sentir ofesos perquè una part reduïda també estiga en valencià.

En la informació que Consum ha donat, també s´endevina alguna queixa de catalans. En el segle xx, qui ha tingut més interés per mantindre que el valencià i el català són la mateixa llengua és Catalunya. Però, si el valencià és català, les normes valencianes seran catalanes. És una incoherència voler que el valencià siga català excepte a l´hora de fer normes. Això no és unitat lingüística, sinó dominació del català sobre el valencià. Hauria de ser una obvietat que, si hi ha una empresa valenciana que treballa en valencià i té una certa expansió per Catalunya, un català arrelat i solidari s´hauria d´alegrar que eixa empresa use qualsevol paraula valenciana en compte de reduir-se a la castellana. Voler que Consum no diga dacsa o rent sinó blat de moro o llevat deriva de no conéixer ni estimar el valencià; i comporta que el valencià i el català no serien la mateixa llengua.

Com en el camp del centralisme castellanitzador, mantindre una actitud valencianista davant de Catalunya comportarà alguna antipatia. Però, plantejant el tema d´una manera clara i valenta, també atrauria simpaties i adhesions des de Catalunya. I, sobretot, Consum actuaria com toca: com a una cooperativa valenciana que, a més de buscar objectius específics com a empresa, també busca objectius socials com a conseqüència de ser una cooperativa compromesa amb la societat valenciana i amb la societat espanyola (en eixe orde, perquè l´humanisme i la democràcia sempre van des de baix cap amunt, de la mateixa manera que les dictadures i els centralismes sempre van des de dalt cap avall).

En definitiva, com a valencià i com a soci de Consum m´agradaria que la cooperativa actuara davant del valencià d´una manera tan modèlica com actua en altres camps. El valencianisme comença a ser transversal. Seria extraordinari que Consum participara activament per a aconseguir que l´assumpció i l´ús del valencià també siga transversal: de tots els sectors de la societat valenciana, siga quina siga la ideologia política de cada u.