La practica de simplificar ve de lluny, hi ha una tendència a situar les idees o les opcions en dos punts contradictoris. Això passa a la política i també a altres esferes de la vida social. Es sol simplificar per saber on situa cadascú com individu o conjunt de persones. Algunes exemples podem aclarir el tema: creient i ateu, revolucionari i reaccionari, separatista i espanyolista, dretes i esquerres, marxista i lliberal, tolerant i intolerant... Simplifiquem i ho fem tot i sabent que la realitat és prou més complexa i que no tot es deu reduir a dos posicionaments diguem contraries.
En aquest moment hi ha prou simplificacions, que tenen a veure amb els problemes que ocupen els mitjans de comunicació, així, des de les instàncies de poder i la premsa és fa ús d´expressions com secessionistes, constitucionalistes, anti sistema, extremistes.... Òbviament, aquestes simplificacions responen a interessos concrets, ignorant altres opcions que no resulten còmodes. Aquest sistema de dicotomies, al qual és vol reduir el panorama, respon a un missatge: uns son el bons i altres els dolents.
Aram del clima que s´ha generat a partir del conflicte de Catalunya tenim un exemple evident. Especialment, des del Govern s´ens retrotrau a altres moments, fins i tot, observant algunes actuacions processals i penals, em ve a la ment el desaparegut TOP (Tribunal d´Ordre Públic), aquella era una situació en la qual els dolents hi eren els comunistes, ara, els dolents son altres. Podem, però, considerar que es real o justa una dicotomia a dos alternatives? No resulta gens estrany que la dreta, la que governa i la seua versió com Ciutadans, s´aferren a la literalitat de l´unitat indissoluble, en nom d´altre nacionalisme fort i dominant.
Tot allò que implica modificar o reformar s´associa a qüestionar la democràcia. Postures i opinions partidàries d´un referèndum pactat, compatides fins i tot per professors de Dret constitucional, malgrat ser legítimes son obviades. No cap ,doncs, una concepció de reformes que apunten a una federalització de l´Estat. I si parlem de temes com república, monarquia... aleshores l´anatema és més que evident. I és que quant s´opta per la penalització i la repressió aleshores la dissidència no cap enlloc.
Resultaria doncs evident com aquestes simplificacions no son casuals, no son simples qüestions de llenguatge, son construccions que responen a interessos concrets i que a la fi donen suport al tancament de files del PP i els seus companys de viatge, dissortament en el qual s´ha embarcat una part de l´esquerra. Per altra banda, des del costat oposat també és simplifica, i tampoc caben més que dues diferencies.
